{"id":27689,"date":"2021-09-17T10:37:56","date_gmt":"2021-09-17T10:37:56","guid":{"rendered":"https:\/\/turisme.dival.es\/destino\/bugarra\/"},"modified":"2021-11-29T11:38:19","modified_gmt":"2021-11-29T11:38:19","slug":"bugarra","status":"publish","type":"destino","link":"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/destino\/bugarra\/","title":{"rendered":"Bugarra"},"featured_media":79893,"template":"","situacion":[1558,1449],"class_list":["post-27689","destino","type-destino","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","situacion-bugarra-ca","situacion-la-serrania-ca"],"acf":{"titulo":"Bugarra","subtitulo":"","situacion":"Interior","banner":[{"imagen_banner":79888,"video_del_banner":null}],"descripcion":"Bugarra \u00e9s una poblaci\u00f3 banyada per les aig\u00fces del riu T\u00faria. Aquest poble s\u2019ha convertit en un reclam tur\u00edstic per a aquells que busquen el descans i el gaudi de les infinites possibilitats que ofereixen les seues aig\u00fces. Es troba situada al l\u00edmit de la comarca dels Serrans amb la de Camp de T\u00faria, i est\u00e0 molt pr\u00f2xima a Val\u00e8ncia, la qual cosa encara millora el seu atractiu. La base de la seua economia est\u00e0 relacionada amb l\u2019agricultura (fruiters, hortalisses, oliveres i vinya). Al seu terme s\u2019han trobat nombroses restes d\u2019antics pobladors d\u2019\u00e8poca del bronze, ib\u00e8rica i romana.","galeria-poblacion":[5891,5893,5895,5897,5899,5901,5903,5905],"descripcion_2":"

Gastronomia:<\/h4>\r\nOlla de penques, amb fesols, penques, carn de porc, corder o vedella, cre\u00eflla i botifarra. Tamb\u00e9 cal destacar el primo, una pasta salada feta al forn amb farina, oli i cacauet. A la Cooperativa Sant Isidre es ven vi a granel de diverses qualitats, blanc, moscatell, claret, i el denominat vermut, aperitiu suau, per a prendre entre hores i fet amb ra\u00efm marseguera, comercialitzat amb el nom d\u2019El Campillo. En una alm\u00e0ssera amb instal\u2022lacions completament modernes s\u2019elabora un ric oli d\u2019oliva verge amb la denominaci\u00f3 Casa Nuestra. Les olives m\u00e9s comunes s\u00f3n la Villalonga, que \u00e9s una varietat de l\u2019oliva man\u00e7anenca, i la morruda, que \u00e9s la recollida en les oliveres centen\u00e0ries.\r\nTamb\u00e9 cal destacar la carn i els embotits, amb especialitat en botifarres i llonganissa seca de Pasqua.\r\n

Inter\u00e9s tur\u00edstic:<\/h4>\r\nDe Bugarra destaca l\u2019esgl\u00e9sia parroquial del segle XVII, d\u2019estil barroc, sota l\u2019advocaci\u00f3 de Sant Joan Baptista.\r\nEl c\u00e0mping Riu-T\u00faria Bugarra \u00e9s un aut\u00e8ntic parad\u00eds de la naturalesa a la comarca dels Serrans, amb abundant arbratge i aig\u00fces cristal\u2022lines. A nom\u00e9s 50 quil\u00f2metres de Val\u00e8ncia podr\u00e0s gaudir de la verdadera tranquil\u2022litat gr\u00e0cies a les seues confortables instal\u2022lacions.\r\nUns quants carrers formen l\u2019eix d\u2019aquesta poblaci\u00f3 amb un tra\u00e7at poc freq\u00fcent, de carrers llargs i estrets, insinuant una quadr\u00edcula. Trobem el carrer Ample, el carrer del Mig i el carrer de Baix, i al seu entorn l\u2019esgl\u00e9sia i la casa del senyor feudal, constru\u00efda al segle XVI, de la qual nom\u00e9s en queda una part. Era coneguda com la Torre, segurament perqu\u00e8 sobreeixia en altura a la resta de cases de l\u2019entorn. En l\u2019actualitat \u00e9s l\u2019edifici civil m\u00e9s important de Bugarra.\r\nL\u2019esgl\u00e9sia parroquial dedicada a Sant Joan Baptista \u00e9s del segle XVII i presideix la pla\u00e7a; el seu campanar t\u00e9 una riquesa afegida, ja que la base formava part del minaret de la mesquita i es remunta a l\u2019\u00e8poca medieval, quan era una torre exempta. A l\u2019interior restaurat de l\u2019esgl\u00e9sia es mant\u00e9 l\u2019esgrafiat del segle XVII i la reproducci\u00f3 d\u2019un retaule en fusta de l\u2019escultor Vergara que hi hagu\u00e9 en l\u2019altar major.\r\nBugarra disposa d\u2019un entorn natural envejable. T\u00e9 una de les poques platges fluvials de la prov\u00edncia, a la vora el riu T\u00faria, pr\u00f2xima al c\u00e0mping, tot aix\u00f2 rodejat per les muntanyes de Xiva i Xulilla, i entre les m\u00e9s altes destaquen l\u2019Alto de Roger (568 m) i el del Baste (576 m).\r\nPosseeix nombroses fonts entre les quals destaca pel seu poder medicinal la font de la Hortezuela. A m\u00e9s de les fonts del Pino, de la Marjuela i de Vi\u00f1as.\r\nBugarra, en la part sud del seu terme municipal, al marge dret del riu T\u00faria que parteix el terme en dos, disposa d\u2019un entorn i d\u2019una orografia ideal per a la pr\u00e0ctica del senderisme, i perqu\u00e8 les persones que busquen la tranquil\u2022litat facen una agradable passejada.\r\nLa morfologia de la Comunitat Valenciana posseeix un gran potencial c\u00e0rstic, ideal per al desenvolupament de cavitats, coves i avencs.\r\nA la comarca dels Serrans, especialment a les muntanyes que circumden Bugarra i com a conseq\u00fc\u00e8ncia del pas del riu T\u00faria al llarg dels segles, s\u2019han creat barrancs, depressions, etc., que fan d\u2019aquest poble un parad\u00eds per als espele\u00f2legs.\r\nCal destacar la Cueva Colomera, amb una gran boca de 56 \u00d7 44 m, creada per l\u2019afonament de la gran sala, o la Cueva Meriguel, que va servir com a santuari als ibers i despr\u00e9s als romans.\r\nTamb\u00e9 les coves del V\u00edzca\u00edno, de la Higuera, de la Parzanera, etc.\r\n\r\nwww.bugarra.es\r\n

Festes:<\/h4>\r\nLa primera quinzena d\u2019octubre tenen lloc les festes patronals en honor de la Mare de D\u00e9u del Rosari i del Crist de la Bona Mort; en elles hi ha processons, misses, revetles i focs artificials. Gran fama va tindre la Banda de M\u00fasica de Bugarra que va aconseguir molts premis i, encara que durant uns anys va decaure aquesta activitat, ressorgeix en l\u2019actualitat; sobre l\u2019antic teatre del 1927 se n\u2019est\u00e0 construint un de nou pertanyent a la Uni\u00f3 Musical.\r\nFa anys les festes del Rosari, que organitzava la confraria del mateix nom, eren una gran celebraci\u00f3 anual amb menjar. Molt han canviat les formes de vida des que, per a celebrar les festes, els clavaris havien d\u2019anar casa per casa i arreplegar part de les collites per a poder sufragar les festes. Quan es tractava del ra\u00efm, despr\u00e9s de la verema, s\u2019emmagatzemava en la Bodeguica de la Virgen, on despr\u00e9s es venia per a la festa. La Confraria del Rosari, fundada en el segle XVI es perd en el XIX, per\u00f2 la festa continua durant la primera quinzena d\u2019octubre.\r\nActualment hi ha bous al carrer Ample i la Pla\u00e7a en la setmana seg\u00fcent al diumenge de Pasqua. El 24 de juny se celebra la festa del patr\u00f3 de Bugarra, Sant Joan Baptista. Per Sant Antoni, el 17 de gener, hi ha fogueres a la pla\u00e7a Major. Les festes en honor de la Mare de D\u00e9u de l\u2019Assumpci\u00f3 i de Sant Roc s\u00f3n el 15 i 16 d\u2019agost.","color":"#1b889b","fiestas":null,"gastronomia":null,"mas_informacion":null,"turist-info":[{"nombre_oficina":"Tourist Info Bugarra","datos_oficina":"Tel: 961660051 (Ajuntament Bugarra)"}],"turist-info_rel":null,"descargables":null,"localizacion_mapa":"