{"id":27340,"date":"2021-09-17T10:52:50","date_gmt":"2021-09-17T10:52:50","guid":{"rendered":"https:\/\/turisme.dival.es\/destino\/chiva\/"},"modified":"2022-04-19T10:47:05","modified_gmt":"2022-04-19T10:47:05","slug":"chiva","status":"publish","type":"destino","link":"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/destino\/chiva\/","title":{"rendered":"Chiva"},"featured_media":57426,"template":"","situacion":[1545,1445],"class_list":["post-27340","destino","type-destino","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","situacion-chiva-ca","situacion-la-hoya-de-bunol-chiva-ca"],"acf":{"titulo":"Chiva","subtitulo":"","situacion":"Interior","banner":[{"imagen_banner":57426,"video_del_banner":null}],"descripcion":"Chiva \u00e9s un municipi situat en un enclavament privilegiat de la comarca de la Foia de Bunyol-Xiva i t\u00e9 una extensi\u00f3 de 177,7 km2. La poblaci\u00f3 es troba en la falda de la lloma del Castell, punt estrat\u00e8gic des d\u2019on s\u2019observa una meravellosa panor\u00e0mica de Val\u00e8ncia, amb excel\u2022lents vistes al mar i la muntanya. La seua proximitat a la ciutat de Val\u00e8ncia ens permet gaudir de la tranquil\u2022litat de l\u2019interior, amb una \u00e0mplia oferta tur\u00edstica.","galeria-poblacion":[57481,57476,57471,57466,57461,57456,57451,57431,57436,57441,57446],"descripcion_2":"

Inter\u00e9s tur\u00edstic:<\/h4>\r\nEL CASTELL<\/strong>\r\nAquest edifici militar, declarat B\u00e9 d\u2019Inter\u00e9s Cultural (BIC) per la Conselleria de Cultura, s\u2019erigeix sobre la c\u00faspide del tur\u00f3 que domina la vila. Des d\u2019aquest es controla visualment tot el Pla de Quart fins a la mar. La seua situaci\u00f3 estrat\u00e8gica ha fet que siga un espai significatiu en la hist\u00f2ria de la nostra regi\u00f3; tant pel seu paper decisiu, dins del conjunt defensiu de la ciutat de Val\u00e8ncia, com per la funci\u00f3 de controlar una via de comunicaci\u00f3 b\u00e0sica, la carretera Reial de Madrid, i encarregar-se de la defensa del territori m\u00e9s pr\u00f2xim.\r\n\r\nL\u2019ERMITA DE LA MARE DE D\u00c9U DEL CASTELL<\/strong>\r\nL\u2019ermita santuari de la Mare de D\u00e9u, patrona de Chiva, s\u2019al\u00e7a en el tur\u00f3 del Castell, considerat per Cavanilles el millor mirador del Pla de Quart. Actualment s\u2019hi accedeix a trav\u00e9s d\u2019un singular viacrucis amb unes belles estacions de pedra. Encara que ja hi havia una capella des de l\u2019edat mitjana, l\u2019ermita original es va construir el 1627, tot i que l\u2019edifici actual data del segle XVIII i es va reconstruir en diferents ocasions, l\u2019\u00faltima va ser el 1949.\r\n\r\nLA FONT DE LA PLA\u00c7A<\/strong>\r\nLa popularment coneguda com la font dels \u00abVeinti\u00fan chorros\u00bb \u00e9s la m\u00e9s emblem\u00e0tica de les que es van construir el 1910 per a millorar el prove\u00efment d\u2019aigua potable de la poblaci\u00f3. En aquesta es va instal\u00b7lar, ja l\u2019any 1971, el monument al Torico, sufragat per subscripci\u00f3 popular i realitzat en pedra xivana per Alejandro Ingl\u00e9s. A l\u2019anvers hi ha un relleu actual de l\u2019artista belga Monique Bastiaans.\r\n\r\nESGL\u00c9SIA DE SANT JOAN BAPTISTA<\/strong>\r\nAquest temple es va construir entre 1739 i 1781, ja que l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Miquel es va quedar menuda per al culte. Situada al barri antic de la nostra localitat, destaca tant pel seu gran inter\u00e9s arquitect\u00f2nic com pict\u00f2ric, ja que alberga el conjunt m\u00e9s nombr\u00f3s de pintures de Josep Vergara, pintor valenci\u00e0 m\u00e9s destacat de la segona meitat del XVIII.\r\n\r\nLA TORRETA<\/strong>\r\nLa Torreta \u00e9s un baluard, sembla que de fonaments romans o visigots, que formava part del conjunt defensiu de la vila. Va ser declarada B\u00e9 d\u2019Inter\u00e9s Cultural (BIC), amb categoria de monument, per la Generalitat Valenciana l\u2019any 1999. Se situa a l\u2019antic barri de Bechinos, nucli antic de la poblaci\u00f3, d\u2019origen medieval, compost per un laberint d\u2019atzucacs, carrerons estrets i cases tradicionals emblanquinades. Recentment s\u2019hi han fet obres de restauraci\u00f3 i s\u2019ha destinat a activitats culturals, i s\u2019ha convertit en un nou edifici i espai multicultural.\r\n\r\nTORRE DE TELEGRAFIA \u00d2PTICA<\/strong>\r\nLa torre de telegrafia \u00f2ptica de Chiva \u00e9s una torre fortificada que formava part de la l\u00ednia Madrid-Val\u00e8ncia i \u00e9s B\u00e9 d\u2019Inter\u00e9s Cultural (BIC) des del 2011.\r\n\r\nPALAU DELS DUCS DE MEDINACELI<\/strong>\r\nEl palau, del segle XIX, est\u00e0 situat al carrer Major i \u00e9s l\u2019antiga resid\u00e8ncia dels \u00faltims senyors de Xiva, els ducs de Medinaceli. Actualment \u00e9s propietat de l\u2019Arquebisbat de Val\u00e8ncia. Enfront del palau hi ha una casa molt bonica, on es va allotjar, durant la Segona Batalla de Xiva, la m\u00e9s gran desenvolupada mai al territori valenci\u00e0, el pretendent al tron Carles de Borb\u00f3.\r\n\r\nCASA DE LA CULTURA<\/strong>\r\nAquest immoble, constru\u00eft el 1944, formava part d\u2019un conjunt arquitect\u00f2nic significatiu (casa de jocs, piscina, vestuaris, parterre, jard\u00ed, etc.), part del qual s\u2019ha enderrocat, que va ser concebut pel destacat arquitecte valenci\u00e0 Antonio G\u00f3mez Dav\u00f3 (1890-1971). Actualment, la Casa Cu\u00f1at \u00e9s propietat municipal i s\u2019ha convertit en la Casa de la Cultura. On eren els seus jardins es troben la Llar del Jubilat i la Casa de la M\u00fasica, inaugurada l\u2019any 2007 i seu de la nostra llorejada societat musical \u00abLa Art\u00edstica\u00bb.\r\n\r\nLA BODEGA<\/strong>\r\nLa bodega de la uni\u00f3 de colliters, la Cooperativa Valenciana V\u00ednica Chivana, inaugurada el 1951, \u00e9s, sens dubte, una de les construccions agr\u00edcoles m\u00e9s belles i representatives de la nostra comarca, en la qual va intervindre l\u2019insigne enginyer Pascual Carri\u00f3n. \u00c9s l\u2019\u00faltima de les nombroses bodegues que tenia la poblaci\u00f3 al seu nucli urb\u00e0. Un edifici, doncs, emblem\u00e0tic de gran valor patrimonial i art\u00edstic, i tamb\u00e9 etnol\u00f2gic.\r\n\r\nLA M\u00daTUA<\/strong>\r\nAquest singular casino de la \u00abSociedad de Socorros M\u00fatuos\u00bb, fundada el 1891 (encara que els seus or\u00edgens es remunten al 1883), ha sigut durant anys el m\u00e9s popular de la poblaci\u00f3. Un espai entranyable, benefactor i de socialitzaci\u00f3 que han mantingut els socis, que al principi van ser republicans. Actualment acull diferents associacions culturals.\r\n\r\nLA NEVERA<\/strong>\r\nLa Nevera \u00e9s un pou gran de pedra per a albergar-hi neu, que constitueix un B\u00e9 de Rellev\u00e0ncia Local. Aquesta monumental construcci\u00f3 es troba a la part alta de la Serra de Chiva, declarada paratge natural. \u00c9s un exemple caracter\u00edstic d\u2019edifici constru\u00eft per a emmagatzemar i conservar la neu caiguda durant l\u2019hivern i distribuir-la durant els mesos m\u00e9s calorosos.\r\n\r\nEL SAFAREIG<\/strong>\r\nAquesta antiga instal\u00b7laci\u00f3 es va inaugurar el 1910, a la Cuesta de los Molinos, i era un m\u00e9s dels elements del gran sistema h\u00eddric que es va posar en marxa en aquell per\u00edode, una xarxa de fonts i safareigs per al subministrament vital d\u2019aigua. En l\u2019actualitat s\u2019ha reconvertit en la seu de la llorejada \u00abOrquesta de Pulso y P\u00faa Villa de Chiva\u00bb, sala d\u2019exposicions temporals i altres usos culturals. Al costat d\u2019aquest safareig es troba l\u2019antic escorxador, hui convertit en un altre espai educatiu i cultural.\r\n\r\nCINEMA-TEATRE ASTORIA<\/strong>\r\nAquest edifici es va construir entre 1955 i 1956, sobre el solar on es trobava el teatre anterior, un immoble \u00fanic, perqu\u00e8 era l\u2019esgl\u00e9sia de l\u2019antic convent de Sant Llu\u00eds bisbe. Destaca per les seues grans dimensions (1.500 localitats) i les excel\u00b7lents ac\u00fastica i insonoritzaci\u00f3. Per ell han passat les principals companyies i figures de l\u2019escena espanyola; tamb\u00e9 s\u2019hi han projectat les millors pel\u00b7l\u00edcules.\r\n\r\nPARATGE NATURAL<\/strong>\r\nEl paratge natural municipal Serra de Chiva o dels Boscos \u00e9s el de major extensi\u00f3 de la Comunitat Valenciana, amb una superf\u00edcie de m\u00e9s de 5.500 hect\u00e0rees. En aquest trobem muntanyes solcades per barrancs profunds, regades per fonts fresques i esguitades d\u2019antigues explotacions humanes, com ara pous de neu i corrals de bestiar. En aquestes muntanyes, que s\u2019alcen fins als 1.200 metres, podem trobar diferents itineraris per a tots els gustos i estats f\u00edsics. Igualment, hi podrem gaudir la flora i la fauna i practicar esports de muntanya. Aix\u00ed doncs, a m\u00e9s de pels rellevants valors ecol\u00f2gics, paisatg\u00edstics i culturals, destaca pel gran nombre de jaciments i restes amb valor arqueol\u00f2gic i etnol\u00f2gic que alberga.\r\n\r\n\u2013 Jaciments arqueol\u00f2gics:<\/strong>\r\n\r\n\u2714 El Castillete\r\n\u2714 Cueva de Vacas\r\n\u2714 Cueva del Sapo\r\n\u2714 Abrigo de Pe\u00f1a Roya\r\n\u2714 Cueva Yema\r\n\u2714 Font els Conills\r\n\u2714 Puntal de Calles\r\n\r\n\u2013 B\u00e9ns etnol\u00f2gics:<\/strong>\r\n\r\n\u2714 Coves de Charnera i de Morea\r\n\u2714 Pla\u00e7a de bous o Descansadero de los Mixes\r\n\u2714 La Nevera\r\n\r\n\u2013 B\u00e9ns d\u2019inter\u00e9s cultural:<\/strong>\r\n\r\n\u2714 Pintures rupestres\r\n\r\nCENTRE D\u2019INTERPRETACI\u00d3 DEL \u00abTORICO DE LA CUERDA\u00bb\r\n<\/strong>El centre d\u2019interpretaci\u00f3 del \u00abTorico de la cuerda\u00bb \u00e9s un museu d\u2019etnologia dedicat a aquest ritual de festeig at\u00e0vic, una festa declarada d\u2019Inter\u00e9s Tur\u00edstic de la Comunitat Valenciana. L\u2019espai, on es mescla tradici\u00f3 i modernitat, s\u2019ha condicionat per a fer un recorregut emocional per un ritual en qu\u00e8 el bou sempre \u00e9s respectat.\r\n\r\nARTESANIA<\/strong>\r\nA m\u00e9s de la gran tradici\u00f3 terrissaire, podem sumar als ceramistes que queden les brodadores i les boixeteres o els picapedrers. Tamb\u00e9 perviu l\u2019ofici del corretger o guarnicioner que elabora artesanalment les borles i badanes del torico.\r\n

Gastronomia:<\/h4>\r\n- Mojete\r\n- Putxero amb pilota\r\n- Olla pataca\r\n- Pisto de fesols\r\n- Mojetico abadejo\r\n- Rosquilletes o doseticas del torico\r\n- Arr\u00f2s al forn\r\n- Paella\r\n- T\u00e9 de muntanya\r\n-Jalupe\r\n- Rollets d\u2019an\u00eds\r\n- Rosquilleta o dosetica del toro\r\n- Rotllo de Sant Roc\r\n- Coca de taj\u00e1\r\n

Festes:<\/h4>\r\n17 de gener, Sant Antoni: \u00abHoguerica de San Ant\u00f3n\u00bb i benedicci\u00f3 dels animals.\r\n5 i 6 de febrer, festes patronals en honor de Sant Alexandre i Sant Macari. Fogueres o \u00abSagatos de los Santos Medios\u00bb.\r\n22 de mar\u00e7 i 25 d\u2019abril, el cicle pascual que culmina amb la \u00abMa\u00f1anica\u00bb de Pasqua, quan es \u00abcorre la traca\u00bb.\r\n15 de maig: El Corpus. Altars amb flors, quan arriba la primavera.\r\n24 de juny: Sant Joan, el sant de l\u2019aigua.\r\nDel 15 al 24 d\u2019agost: El \u00abTorico de la cuerda\u00bb.\r\n\r\nHIST\u00d2RIA DEL \u00abTORICO DE LA CUERDA\u00bb, LA FESTA DEL FESTEIG D\u2019AMOR<\/strong>\r\nDes dels or\u00edgens de la humanitat, el bou, el m\u00e9s poder\u00f3s dels animals, ha sigut considerat m\u00e0gic, sagrat, i una de les manifestacions m\u00e9s singulars n\u2019\u00e9s el nostre \u00abTorico de la cuerda\u00bb. Ac\u00ed, el ritual ancestral de pas, de fecunditat, de vida, s\u2019ha sacralitzat i s\u2019ha dedicat a la Mare de D\u00e9u de l\u2019Assumpci\u00f3 i a Sant Roc. Despr\u00e9s de la festa de la flor, de la borla o les albaes arriben les carreres. Llavors sona la diana i les penyes escorten els clavaris que acudeixen als torils amb la badana que protegeix i corona el t\u00f2tem. I en el seu recorregut lustral, l\u2019animal gen\u00e8sic, emblema de la naturalesa, entra a les cases recentment emblanquinades per a rebre la collita, tot rememorant antics rituals precristians de fertilitat, per a fecundar les gents i els camps, abans de tornar a la serra. Totes les cancel\u00b7les es mantindran obertes en la fraternal carrera i, despr\u00e9s de l\u2019ofrena a la dona, que suposa lligar el bou a la seua porta, es repartiran doseticas del toro, figues o mistela. Despr\u00e9s de la carrera, seguiran els jocs de for\u00e7a i destresa, les cucanyes, les rondes, les danses antigues i les torres humanes, perqu\u00e8 la festa solid\u00e0ria acabala nombrosos tresors culturals de gran valor etnol\u00f2gic i antropol\u00f2gic, \u00e9s un llegat valuos\u00edssim, la nostra millor her\u00e8ncia. El nostre bou d\u2019amor, de vida, \u00e9s qui alimenta la mem\u00f2ria i l\u2019esperit del poble, qui li dona vigor i conforma la seua ess\u00e8ncia.\r\n\r\nDel 28 d\u2019agost al 15 de setembre: Festes patronals en honor de la Mare de D\u00e9u del Castell.\r\n1 de novembre: Tots Sants.\r\nDiumenge posterior al 22 de novembre: Festa de Santa Cec\u00edlia.\r\n25 de desembre. Calderes de la Nit de Nadal.\r\n5 de gener: Reis.","color":"#9b861b","fiestas":null,"gastronomia":null,"mas_informacion":null,"turist-info":[{"nombre_oficina":"Tourist Info Cheste","datos_oficina":"Carrer Mar\u00eda Carbonell 14 C.P: 46380 Cheste\r\nTelf: 960616261- 647318629\r\nEmail: cheste@touristinfo.net cheste_tur@gva.es\r\nWeb: http:\/\/www.cheste.es\r\nHorari:\r\nDe L a V de 9.00 a 14.00 h. S i D de 10.00 a 14.00 h."}],"turist-info_rel":null,"descargables":null,"localizacion_mapa":"