{"id":26066,"date":"2021-07-23T08:44:51","date_gmt":"2021-07-23T08:44:51","guid":{"rendered":"https:\/\/turisme.dival.es\/destino\/algimia-dalfara\/"},"modified":"2022-05-16T11:56:59","modified_gmt":"2022-05-16T11:56:59","slug":"algimia-dalfara","status":"publish","type":"destino","link":"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/destino\/algimia-dalfara\/","title":{"rendered":"Alg\u00edmia D\u00b4Alfara"},"featured_media":25446,"template":"","situacion":[1470,1439],"class_list":["post-26066","destino","type-destino","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","situacion-algimia-dalfara-ca","situacion-el-camp-de-morvedre-ca"],"acf":{"titulo":"Alg\u00edmia D\u00b4Alfara","subtitulo":"","situacion":"Interior","banner":[{"imagen_banner":25444,"video_del_banner":null}],"descripcion":"Les primeres evid\u00e8ncies en quant a l\u2019exist\u00e8ncia de nuclis de poblaci\u00f3 a l\u2019actual terme municipal d\u2019Alg\u00edmia provenen d\u2019\u00e8poca romana. S\u2019ha de tenir en compte la proximitat a la nostra localitat de Saguntum (actual Sagunt), una de les ciutats m\u00e9s importants de la Hisp\u00e0nia romana. En les \u00e0rees rurals al voltant dels nuclis de poblaci\u00f3 importants solien haver poblaments menors dedicats a l\u2019abastiment d\u2019aquests. En el cas d\u2019Alg\u00edmia ho demostren les troballes properes a la Font del Comte, entre les que destaca una pe\u00e7a de mol\u00ed, actualment situada al Parc Bot\u00e0nic Cavanilles.\r\n\r\nExisteixen evid\u00e8ncies de l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una vil\u00b7la tardorromana (segles IV i V), encara que, aquesta, va continuar habitada probablement en \u00e8poca visig\u00f2tica (degut a la ruralitzaci\u00f3 que esdevingu\u00e9 en els antics territoris de l\u2019Imperi Rom\u00e0) i incl\u00fas musulmana, ja que s\u2019han trobat a les immediacions d\u2019aquest paratge restes de cer\u00e0mica d\u2019aquesta \u00e8poca. A m\u00e9s, tamb\u00e9 destaca la bassa circular d\u2019\u00e8poca musulmana situada junt a, la Font del Comte, que servia per a aprofitar la seua aigua per al regadiu en aquesta \u00e8poca.\r\n\r\nPrecisament \u00e9s en aquest per\u00edode, durant el qual la pen\u00ednsula estava dominada pels musulmans, en el que es pensa que aparegu\u00e9 el nucli de poblaci\u00f3 que actualment \u00e9s Alg\u00edmia. El propi nom del poble t\u00e9 un clar origen musulm\u00e0: \u201cAl-gimios\u201d, que podr\u00edem traduir com \u201cla reuni\u00f3\u201d.\r\n\r\nEn un document en el qual es reflecteix un litigi entre Torrox (Torres Torres) i C\u00e0rcer per problemes amb l\u2019aigua de reg, i que data aproximadament de l\u2019any 1200, ja s\u2019esmenten dues alqueries al nord de Torrox, que s\u00f3n, amb tota seguretat, Alg\u00edmia i Alfara. Ja des de l\u2019inici del seu poblament destaca l\u2019activitat agr\u00edcola com a font fonamental d\u2019ingressos i que es reproduir\u00e0 a trav\u00e9s dels segles.\r\n\r\nAmb la conquesta cristiana i la creaci\u00f3 de la Baronia de Torres Torres per part de Jaume I ja \u00e9s clara l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019Alg\u00edmia, encara que no apareix cap menci\u00f3 del seu nom a documents oficials (que es coneguen) fins al segle XIV.\r\n\r\nDurant segles Alg\u00edmia va pert\u00e0nyer a la Baronia de Torres Torres, sent les fam\u00edlies Bellpuig (1271-1360) i Vallterra (1445-1760) les que m\u00e9s temps ostentaren aquest poder, encara que hi hagueren altres.L\u2019any 1574, Alg\u00edmia es va convertir en parr\u00f2quia independent, annexa a la de Torres Torres.\r\n\r\nTot i estar dominada per un senyor cristi\u00e0, Alg\u00edmia estigu\u00e9 poblada per mud\u00e8jars (musulmans en territori cristi\u00e0) i per moriscos (conversos al cristianisme despr\u00e9s de la conversi\u00f3 decretada l\u2019any 1525). Encara que es va produir aquesta conversi\u00f3, es pensa que moltes persones continuaren practicant l\u2019Islam en la clandestinitat.\r\n\r\nL\u2019any 1609, baix el regnat de Felip III d\u2019\u00c0ustria, es va decretar l\u2019expulsi\u00f3 dels moriscos. El Regne de Val\u00e8ncia fou el m\u00e9s afectat, ja que va perdre un ter\u00e7 de la seua poblaci\u00f3, que era la que conreava els camps i sostenia el teixit productiu majorit\u00e0riament. Es va produir, per tant, al segle XVII un estancament en la producci\u00f3 agr\u00e0ria, especialment greu si tenim en compte que aquest segle estigu\u00e9 caracteritzat per les successives cisis econ\u00f2miques i per les guerres en que es va veure implicada la Monarquia Hisp\u00e0nica.\r\n\r\nAlg\u00edmia tamb\u00e9 va patir eixe deca\u00efment agr\u00edcola i demogr\u00e0fic, ja que la pr\u00e0ctica totalitat dels seus habitants abandonaren els seus habitatges. No ser\u00e0 fins al segle XVIII quan es recuperen els valors d\u2019abans de l\u2019expulsi\u00f3. Tot i aix\u00f2, no es pensa que la nostra poblaci\u00f3 estiguera despoblada durant molt de temps, ja que als arxius parroquials consten a l\u2019any 1610 (el seg\u00fcent a l\u2019expulsi\u00f3) tretze batejos. Aquest fet indica que ve\u00efns cristians de Torres Torres poblaren Alg\u00edmia i Alfara abans que es signara la Carta de Poblament.\r\n\r\nEl dia 18 de Juliol de 1611, despr\u00e9s de dures negociacions i intents fallits per part del bar\u00f3, els nous pobladors d\u2019Alg\u00edmia signaren amb Miquel de Vallterra l\u2019esmentada Carta, que establia les condicions baix les quals els habitants nouvinguts a Alg\u00edmia havien de viure: les propietats que conrearien, els impostos que haurien de pagar al senyor,\u2026 Van ser al voltant de vuitanta fam\u00edlies que, a poc a poc, revitalitzaren l\u2019activitat despr\u00e9s de l\u2019expulsi\u00f3. L\u2019any 2011, en el quart centenari, es va commemorar aquest fet amb diversos actes culturals i l\u2019edici\u00f3 d\u2019un llibre sobre les fam\u00edlies d\u2019Alg\u00edmia.\r\n\r\nEl segle XVIII va comen\u00e7ar amb la Guerra de Successi\u00f3, al haver mort Carles II d\u2019\u00c0ustria sense descend\u00e8ncia. La guerra va afectar a la demografia i a l\u2019economia d\u2019Alg\u00edmia, ja que el Regne de Val\u00e8ncia va ser un dels territoris m\u00e9s afectats per la mateixa. Durant la guerra, el bar\u00f3 de Torres Torres, Pedro Vallterra, es va declarar partidari de l\u2019Arxiduc Carles d\u2019\u00c0ustria; \u00e9s a dir, del b\u00e0dol \u201cmaulet\u201d que estava enfrontat als \u201cbotiflers\u201d (partidaris dels Borbons). La guerra, la derrota dels maulets i l\u2019exist\u00e8ncia de nous impostos amb l\u2019arribada de la nova dinastia, com \u201cl\u2019alcabala\u201d, determinaren una \u00e8poca de pen\u00faria en el primer ter\u00e7 del segle. De fet, la construcci\u00f3 de l\u2019ermita d\u2019Alg\u00edmia (un edifici amb dimensions redu\u00efdes) es va prolongar des de 1708 fins 1713, degut a les pen\u00faries econ\u00f2miques que es travessaven i que impedien el finan\u00e7ament de la construcci\u00f3.\r\n\r\nSuperada aquesta \u00e8poca, comen\u00e7\u00e0 una etapa de creixement (amb alts i baixos) per a la nostra poblaci\u00f3. Arrib\u00e0 l\u2019etapa de la Il\u00b7lustraci\u00f3, que va influir de manera molt important a Alg\u00edmia. Ho demostra la fisonomia dels carrers de la poblaci\u00f3 constru\u00efts a partir d\u2019aquest moment: rectes, seguint un tipus de pl\u00e0nol ortogonal. Tamb\u00e9 la restauraci\u00f3 neocl\u00e0ssica de l\u2019esgl\u00e9sia que data d\u2019aquesta \u00e8poca. I l\u2019arribada d\u2019un mestre laic a la poblaci\u00f3, fet que indica l\u2019alt grau de secularitzaci\u00f3 existent, seguint els preceptes de la il\u00b7lustraci\u00f3. Ramon Senderes va ser el nou mestre en una \u00e8poca en que l\u2019ensenyament es solia confiar a religiosos, com es demostra als pobles colindants.\r\n\r\nL\u2019estudi\u00f3s valenci\u00e0 Antoni Josep Cavanilles tamb\u00e9 va visitar Alg\u00edmia a finals del segle XVIII i aquestes s\u00f3n les paraules que deix\u00e0 reflectides sobre la nostra poblaci\u00f3 a la seua obra:\r\n\r\n\u201cNo es crecido el t\u00e9rmino, pero tan delicioso y f\u00e9rtil, que en nada cede al m\u00e1s distinguido del reino: el secano parece un bosque de algarrobos, olivos y vi\u00f1as. Hay 2.084 hanegadas de huerta, tan superior, que sin abonos y s\u00f3lo con los riegos ordinarios dan un cahiz de trigo cada una, cuya cantidad aumenta en la proporci\u00f3n del esti\u00e9rcol que reciben los campos. Dan \u00e9stos dos cosechas principales al a\u00f1o que son trigo y ma\u00edz; adem\u00e1s la seda y varias frutas, cuyos \u00e1rboles ocupan los per\u00edmetros de los campos (\u2026).\r\n\r\nLos labradores de la Baron\u00eda cultivan con conocimiento los algarrobos y en todos ponen un injerto macho para asegurar la fecundaci\u00f3n y el fruto. No sucede lo mismo en los olivos, cargados de le\u00f1a in\u00fatil, y con mil obst\u00e1culos que impiden la entrada del sol y el aire.\r\n\r\nSe cogen en la Baron\u00eda 1.000 cahices de trigo, 700 de ma\u00edz, 1.600 libras de seda, 3.000 arrobas de aceite, 50.000 de algarrobas, 8.000 de higos y 18.000 c\u00e1ntaros de vino: dejo aparte la alfalfa, legumbres, fruta y hortaliza.\u201d\r\n\r\nEl segle XIX va estar marcat per la inestabilitat pol\u00edtica. Va comen\u00e7ar amb la guerra del franc\u00e8s (1808-1813). El rector d\u2019Alg\u00edmia Vicent Soler, al seu testament, deix\u00e0 diners \u201cpara las viudas cuyos maridos han muerto en la guerra de la independencia\u201d. Les guerres carlines tamb\u00e9 afectaran durant el segle la vida quotidiana de la poblaci\u00f3.\r\n\r\nL\u2019augment de la poblaci\u00f3 i de les activitats comercials pogueren causar l\u2019aparici\u00f3 de la Fira de Santa Ll\u00facia al segle XIX. El primer lloc on es va establir va ser al \u201cventorrillo\u201d, on les parades que venien de la fira de Sogorb pel cam\u00ed de Terol, es detenien uns dies abans de Nadal per a vendre el seus productes.\r\n\r\nDurant aquest segle tamb\u00e9 s\u2019arrib\u00e0 a acords amb les localitats lim\u00edtrofes per tal de delimitar els termes municipals i establir l\u2019amollonament. El 1848 es va produir amb Alfara i Torres Torres, el 1890 amb Sagunt i, ja en segle XX, els anys 1905 i 1906 amb Sogorb.\r\n\r\nL\u2019amollonament amb Sogorb va ser el m\u00e9s pol\u00e8mic per l\u2019exist\u00e8ncia en el l\u00edmit dels termes de les dues poblacions de la Font del Comte. L\u2019Ajuntament d\u2019Alg\u00edmia, presidit a l\u2019\u00e8poca per Benjam\u00edn Mestre, va lluitar per tal que la font quedara al terme d\u2019Alg\u00edmia i es va construir un moll\u00f3 dalt de la font, per\u00f2 Sogorb no ho va permetre. Finalment, la situaci\u00f3 es va resoldre quan els consistoris acordaren que l\u2019aigua de la font seria per a Alg\u00edmia, per\u00f2 la font quedaria al terme de Sogorb. A m\u00e9s, l\u2019Ajuntament d\u2019Alg\u00edmia construiria un abeurador a la font (que encara es conserva) per als ramats de Sogorb.\r\n\r\nUn any despr\u00e9s, al 1907, el 13 de juliol, l\u2019aigua de la Font del Comte arrib\u00e0 al nucli urb\u00e0 d\u2019Alg\u00edmia despr\u00e9s d\u2019un gran esfor\u00e7 de la poblaci\u00f3 per tal de conduir aigua potable al poble. La primera de les fonts que es va construir va ser la de la Pla\u00e7a del Forn, que encara es conserva. Aquest esdeveniment va ser motiu de celebraci\u00f3 a la poblaci\u00f3 i, fins i tot, es van encunyar monedes commemoratives. Al 2007, l\u2019Ajuntament d\u2019Alg\u00edmia va commemorar el centenari de l\u2019arribada de l\u2019aigua de la Font del Comte amb exposicions, excursions al paratge, l\u2019edici\u00f3 d\u2019un llibre sobre la font i, tamb\u00e9, l\u2019encunyament d\u2019una moneda commemorativa, tal i com es va fer en aquell moment.","galeria-poblacion":[26067,25446,25444,25442,25440,25435],"descripcion_2":"

Gastronomia:<\/strong><\/h4>\r\nLa paella \u00e9s el plat protagonista en aquesta poblaci\u00f3, encara que en \u00e8poca de festes es cuinen les tradicionals calderes.\r\nEn els forns podem trobar, sobretot quan se celebren les festes patronals, les coques amb sardines, els pastissets de tomaca, els panquemaos (tonyes), i una gran varietat de coques en llanda, tant dolces com salades.\r\n

Inter\u00e9s tur\u00edstic:<\/strong><\/h4>\r\nEn plena Serra Calderona es troba el brollador de \u201cLa Font del Comte\u201d. \u201cLa Font del \u201cConde\u201d es el enclavament natural on naix l\u2019aigua potable del qual s\u2019abastix la poblaci\u00f3. Es el brollador que des de fa moltes d\u00e8cades abastix a la nostra localitat d\u2019aigua potable. Dins de la poblaci\u00f3 podem trobar cinc fonts que s\u2019abastixen d\u2019este brollador.\r\nDeu el seu nom al passat feudal, encara que les restes d\u2019una vila tardorromana en les voltants fa suposar que la seua exist\u00e8ncia puga retrotraure\u2019s als segles IV o V. En tot cas, ha aparegut molta cer\u00e0mica musulmana pels contornejada. Recuperat l\u2019entorn per l\u2019ajuntament en els \u00faltims anys, s\u2019est\u00e0 desenvolupant una pol\u00edtica d\u2019arbratge amb esp\u00e8cies aut\u00f2ctones i rehabilitant les estructures d\u2019h\u00e0bitat i reg tradicionals (refugis, basses\u2026). Pr\u00f2xima a Pe\u00f1a Blanca i al paratge de la Mina, des d\u2019on es veu el mar, una pista forestal passa pr\u00f2xima, permetent tota sort d\u2019activitats a l\u2019aire lliure (senderisme, acampada\u2026). El 13 de juliol de 1907 s\u2019inaugura la canalitzaci\u00f3 de l\u2019aigua d\u2019esta font fins la poblaci\u00f3, \u00e9s per eixe motiu que en 2007 es celebr\u00e0 el primer centenari on l\u2019Ajuntament d\u2019Alg\u00edmia va promoure tota una s\u00e8rie d\u2019actes conmemoratius.\r\n\r\nVIA VERDA ULLS NEGRES<\/strong>\r\n\r\nLes vies verdes, nascudes de la recuperaci\u00f3 d\u2019antics tra\u00e7ats ferroviaris, garantixen l\u2019accessibilitat i universalitat d\u2019usuaris, sense limitacions d\u2019edat o capacitat f\u00edsica, unit a la seguretat que proporciona un recorregut absent de vehicles. Constitu\u00efxen, per tant, un instrument ideal per a promoure en la nostra societat una nova cultura de l\u2019oci i de l\u2019esport de l\u2019aire lliure. Al llarg dels 160Km de la Via Verda d\u2019Ulls Negres, en direcci\u00f3 perpendicular al Mediterrani i a la recerca de terres aragoneses mentres es va pujant en altitud, l\u2019usuari pot observar els canvis que al seu voltant li mostra l\u2019entorn natural i rural que rodeja el tra\u00e7at. Transcorre per el tra\u00e7at de l\u2019antic ferrocarril miner de Sierra Menera, dividida en dos trams es la Via Verda m\u00e9s llarga d\u2019Espanya.\r\n\r\nLes terres encara cultivades oferixen vistes canviants segons s\u2019ascendix, des dels camps de tarongers de la nostra localitat, passant per oliveres, ametlers i garroferes, fins als pastos i cereals de les planures de Barraques. La vegetaci\u00f3 silvestre tamb\u00e9 canvia de manera radical, des de les zones de pi blanc, llentiscles i la resta de vegetaci\u00f3 mediterr\u00e0nia, fins a les masses d\u2019alzines, roures xicotets, savines i pinassa pr\u00f2pies de climes m\u00e9s continentals.\r\n\r\nEl disc\u00f3rrer de la via per zones obertes, trinxeres, t\u00fanels i viaductes, unit a este mosaic de terres cultivades, camps assilvestrats, masses forestals i erms, proporciona a l\u2019usuari un entorn natural inmillorable per al coneixement i gaudir de la naturalesa i el medi rural.\r\n\r\nL\u2019entorn del tra\u00e7at, sumat a l\u2019adequaci\u00f3 del ferm i drenatge, il\u00b7luminaci\u00f3 dels t\u00fanels, protecci\u00f3 de les zones m\u00e9s perilloses amb baranes, tancament a l\u2019acc\u00e9s de vehicles, \u00e0rees de descans cada 6 Km, reforestaci\u00f3 del tra\u00e7at i una completa senyalitzaci\u00f3 d\u2019informaci\u00f3 i de seguretat, fa de la Via Verda d\u2019Ulls Negres un recorregut per les comarques del Camp de Morvedre i Alt Pal\u00e1ncia massa bonic per a descon\u00e9ixer-ho. Esta actuaci\u00f3 va ser realitzada per la Conselleria d\u2019Obres Publiques, Urbanisme i Transports entre abril del 2001 i maig del 2002.\r\n

Festes:<\/strong><\/h4>\r\nLa Festa de la Mare de D\u00e9u dels Desemparats, tradicionalment, s\u2019havia celebrat el segon diumenge de maig, per\u00f2 des de fa uns anys s\u2019ha traslladat al primer diumenge d\u2019Agost, coincidint amb les millors condicions clim\u00e0tiques i amb la major aflu\u00e8ncia de visitants a la localitat. Alg\u00edmia tamb\u00e9 celebra festa a Santa \u00darsula, que \u00e9s la patrona de les xiques fadrines. Tradicionalment es feia el 21 d\u2019octubre, per\u00f2 actualment s\u2019ha trasdallat tamb\u00e9 a agost, el dia seg\u00fcent de la festa de la Mare de D\u00e9u dels Desemparats.\r\nDintre de les activitats de les festes patronals caldria destacar la Nit del Play-Back, que organitzat per la gent d\u2019Alg\u00edmia s\u2019ha consolidat com a un dels espectacles mes caracteristics de les festes. Tamb\u00e9 es realitzen entre altres: Festival de Bandes de M\u00fasica, Corre Focs, Balls amb orquestres, activitats esportives i infantils\u2026 i una gran varietat d\u2019actes tant per a majors com per a xiquets. No podriem oblidar-se de la Setmana Taurina, la qual porta al nostre poble gran quantitat de seguidors de la festa del bous.\r\n\r\nCompta amb una gran tradici\u00f3 el porrat que t\u00e9 lloc en desembre, es realitza el diumenge despr\u00e9s de la festivitat de santa Ll\u00facia (13 de desembre) i es conegut com la Fira de Santa Ll\u00facia.\r\n\r\nEn Abril es celebra un dia dedicat a Sant Vicent Ferrer, patro d\u2019Alg\u00edmia, en el qual, i segons la tradici\u00f3, es fa \u201cl\u2019Entr\u00e0 de Sant Vicent\u201d des de l\u2019horta.\r\n\r\nFESTES OBLIDADES:<\/strong>\r\n\r\nPer diverses circunstancies sempre queden oblidades algunes festes que tenien gran tradici\u00f3 a les poblaci\u00f3ns, este es tambe el cas del nostre poble i fem a\u00e7i un xicotet recordatori.\r\n\r\nSANT VICENT:<\/strong> Actualment no es fa cap celebraci\u00f3 especial a Alg\u00edmia el dia de la festivitat de sant Vicent Ferrer, a banda, \u00e9s clar, de la missa i la entr\u00e1 del sant per l\u2019horta. En canvi, antigament, i d\u2019aix\u00f2 deu fer quasi un segle, s\u2019acostumava a fer una process\u00f3 pels carrers de la localitat, el centre del qual era un ve\u00ed del poble vestit de sant Vicent Ferrer. Situat en una gaveta, que devia imitar el p\u00falpit, era portat fins a la pla\u00e7a del Palillo. Ja en la pla\u00e7a, un altre vei li exposava la necessitat d\u2019aigua que tenien els camps i li suplicava que fes un miracle que port\u00e0s la tan desitjada pluja: \u201cEste sant Vicent tan abraguerat, a vore si fa un miracle perqu\u00e8 ploga\u201d. Immediatament, davant l\u2019expectaci\u00f3 popular, des de dalt de les teulades uns altres ve\u00efns, tiraven aigua amb arruixadors.\r\n\r\nELS INOCENTS:<\/strong> Un altra celebraci\u00f3 antiga, ja desapareguda, tenia lloc el dia dels Innocents, quan alguns ve\u00efns ixien pel poble fent pagar a tots una multa d\u2019una aguileta (cinc c\u00e8ntims).\r\n\r\nSALPASSA:<\/strong> El dimecres sant era \u201cel dia de la Salpassa\u201d. Es commemorava amb la bendici\u00f3 de les cases per part del rector i l\u2019intercanvi de sal amb els ve\u00efns (la sal bene\u00efda es canviava per la sal sense beneir). Els ve\u00efns obsequiaven el capell\u00e0 a canvi amb ous o diners. Al mateix temps, els xiquets del poble anaven per tots els carrers amb maces, anunciant l\u2019arribada del capell\u00e0, cantant diverses coples i pegant ma\u00e7ades contra parets, voreres i portes.\r\n\r\nAntoni Ferrer Perales, que va ser rector d\u2019Alg\u00edmia quan encara es celebrava la Salpassa, ho conta de la seg\u00fcent manera: \u201cAl Dimecres Sant el senyor rector eixia, revestit de capa morada, a beneir les cases; mentres, els xiquets atronaven l\u2019aire a cops de maces de fusta fetes a posta per a l\u2019ocasi\u00f3: ho colpejaven tot: rastells, voreres, portes i parets\u2026 Mentre, les ames de casa aguardaven al dintell, les portes obertes i una tauleta a l\u2019entrada amb sal i aigua. Quan passava el rector els donava a besar la creu i mesclava aigua i sal bene\u00efdes amb les que hi havia a les taules; les dones li donaven o diners o ous: un parell, o mitja dotzena, segons la seua categoria econ\u00f2mica\u201d (1979:18).\r\n\r\nPer a l\u2019ocassi\u00f3 s\u2019entonaven versets com aquests:\r\n\r\n!Ous ac\u00ed, ous all\u00e0,\r\nbastonades al capell\u00e0.\r\nOus a la finestra,\r\nbastonades a la tia mestra.\r\nOus a la pallissa,\r\nbastonades a la tia Uisa.\r\nOus al ponedor,\r\nbastonades al rector\r\nOus en el Picaio,\r\nbastonades al tio Caio\u201d.","color":"#9b861b","fiestas":null,"gastronomia":null,"mas_informacion":null,"turist-info":[{"nombre_oficina":"Tourist Info Sagunt","datos_oficina":"Pla\u00e7a Cronista Chabret S\/N 46500 Sagunt\/Sagunto\r\nTelf.: 962655859 - 962662213\r\nFax: 962662677\r\nEmail: sagunto@touristinfo.net<\/a>\r\nP\u00e1gina web: http:\/\/turismo.sagunto.es\/<\/a>\r\nHorari:\r\nDe L a V de 08:00 a 15:00 y de 16:00 a 18:30h. S y D: de 09:00 a 14:00 h."}],"turist-info_rel":74827,"descargables":null,"localizacion_mapa":"