{"id":26062,"date":"2021-07-23T08:30:41","date_gmt":"2021-07-23T08:30:41","guid":{"rendered":"https:\/\/turisme.dival.es\/destino\/algar-de-palancia\/"},"modified":"2022-05-16T11:49:03","modified_gmt":"2022-05-16T11:49:03","slug":"algar-de-palancia","status":"publish","type":"destino","link":"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/destino\/algar-de-palancia\/","title":{"rendered":"Algar de Pal\u00e0ncia"},"featured_media":0,"template":"","situacion":[1469,1439],"class_list":["post-26062","destino","type-destino","status-publish","hentry","situacion-algar-de-palancia-ca","situacion-el-camp-de-morvedre-ca"],"acf":{"titulo":"Algar de Pal\u00e0ncia","subtitulo":"","situacion":"","banner":[{"imagen_banner":1501,"video_del_banner":null}],"descripcion":"El nom d\u2019Algar \u00e9s, com diuen la majoria dels experts, d\u2019origen \u00e0rab i significa cova, caverna, gruta, concavitat del terreny\u2026\r\n\r\nEl poble, conegut en altra \u00e8poca tamb\u00e9 com \u201cAlgar dels Frares\u201c, segons consta en alguna enciclop\u00e8dia, i anomenat \u201cAlgar de Palancia\u201d a partir de l\u2019entrada en vigor del Real Decret de 27 de juny de 1916, signat pel rei Alfons XIII i pel President del d\u2019aleshores Consell de Ministres, Alvaro Figueroa, Comte de Romanones, hui baix la forma valenciana d\u2019Algar de Pal\u00e0ncia, est\u00e0 situat a la vall del riu Pal\u00e0ncia, entre la Serra d\u2019Espad\u00e0, que la separa de la conca del riu Millars, i la Serra Calderona, que la separa de la comarca del Camp de T\u00faria, i forma part de la subcomarca de la Baronia, dins de la comarca del Camp de Morvedre.\r\n\r\nCal dir en aquest punt que Algar no ha format part en capmoment de la Baronia de Torres-Torres, com \u00e9s el casd\u2019Alfara de la Baronia i Alg\u00edmia d\u2019Alfara, ja que Algar constitu\u00efa Baronia pr\u00f2pia.\r\n\r\nAlgar es troba a 187 m. d\u2019altitud i dista 42 quil\u00f2metresde la ciutat de Val\u00e8ncia i 15 quil\u00f2metres de municipis importants com Sagunt (capital del Camp de Morvedre), Sogorb (capital de l\u2019Alt Pal\u00e0ncia) i la Valld\u2019Uix\u00f3, poble important de la comarca castellonenca de La Plana. Algar es troba a 15 quil\u00f2metres de la mar Mediterr\u00e0nia, \u00e9s a dir, a una dist\u00e0ncia xicoteta de platgescom les de Sagunt, Moncofa, etc. El seu terme municipal limita amb els termes de Sagunt, Alfara de la Baronia, Soneja, Sot de Ferrer i Sogorb.\r\n\r\nEl relleu del terme d\u2019Algar es caracteritza per la pres\u00e8ncia de xicotetes muntanyes de 200 a 300 metros d\u2019al\u00e7ada, com la Solana, la Forca, el Castellet, etc.\r\n\r\nEl clima \u00e9s mediterrani mar\u00edtim, amb estius calorosos i hiverns suaus. Les plujes s\u00f3n escases, oscilant les precipitacions anuals entre els 400 i els 500 litres per metre quadrat. Les temperatures oscilen entre els 17\u00ba i els20\u00ba C, sent les m\u00e9s extremes durant juliol i desembre. No obstant, a l\u2019hivern com a l\u2019estiu hi ha dies ambtemperatures extremes.\r\n\r\nLa vegetaci\u00f3 natural hui es caracteritza per la pr\u00e0ctica abs\u00e8ncia d\u2019alzines. En canvi, el pi s\u2019est\u00e9n per tot arreu, incl\u00fas a les terres de labor abandonades per la seua escasa rendabilitat agr\u00edcola. A m\u00e9s, es trobem amb la garriga (coscolla, espart, roman\u00ed, far\u00edgola, margall\u00f3, esp\u00edgol, etc.). Als rius i barrancs destaca el baladre, la pita i la figuera de pala.\r\n\r\nPel que fa a la fauna, a les muntanyes i terres de sec\u00e0trobem el conill (que s\u2019est\u00e9n, als \u00faltims anys tamb\u00e9 per les terres de regadiu), la perdiu, la llebre, la rabosa, i des de fa uns anys alguns exemplars de porc senglar. Cal dirtamb\u00e9 que, com a conseq\u00fc\u00e8ncia dels tractaments amb productes agresius (herbicides, etc), es nota una disminuci\u00f3 d\u2019aus i ocells a les terres de conreu, incl\u00fasd\u2019aus migrat\u00f2ries.\r\n\r\nAl casc urb\u00e0 encara podem veure el teulad\u00ed.\r\n\r\nRespecte a la poblaci\u00f3, Algar, que hist\u00f2ricament va passar dels 605 habitants que tenia en 1845 als quasi 800 habitants a principi del segle XX, ha perdut poblaci\u00f3, si b\u00e9 darrerament s\u2019ha recuperat un poc. Els cens de poblaci\u00f3 actual del municipi \u00e9s de 500 persones censades, entre les quals cal destacar 50 estrangers de diverses nacionalitats (magreb\u00eds, romanesos, b\u00falgars, anglesos, etc.) i varis ve\u00efnsde la Urbanitzaci\u00f3 \u201cMontes del Palancia\u201d, ubicada en el propi terme municipal. Tot i aix\u00f2, el poble augmenta de fet la seua poblaci\u00f3 durant els caps de setmana i, sobretot, a l\u2019estiu i a les festes.\r\n\r\nEn referir-nos breument a la hist\u00f2ria d\u2019Algar, i d\u2019acord amb SATURNINO AROCAS, es pot dir que existeixen quatre per\u00edodes clarament diferenciats:\r\n\r\nPrimer per\u00edode.\u2013 Des d\u2019abans de l\u2019any 1000 fins l\u2019any1238, \u00e9s a dir, des de la seua fundaci\u00f3 pels \u00e0rabs (ignorem la data exacta, per\u00f2 amb tota seguretat posterior a l\u2019any 711) fins la seua conquesta per les tropes cristianes de Jaume I el Conqueridor, rei de la Corona d\u2019Arag\u00f3. Sembla que, durant aquest per\u00edode es va construir, al lloc on actualment es troba l\u2019esgl\u00e9sia parroquial de la Merc\u00e9, una xicoteta mesquita musulmana i despr\u00e9s una ermita cristiana. Es possible que tamb\u00e9 la cisterna siga d\u2019aquesta \u00e8poca, encara que es una cosa que caldr\u00eda constatar m\u00e9s s\u00f2lidament.\r\n\r\nSegon per\u00edode.- Desde la conquesta cristiana per les tropes de Jaume I fins l\u2019expulsi\u00f3 dels moriscs del regne de Val\u00e8ncia l\u2019any 1609, i que va afectar com \u00e9s obvi els pobladors moriscs d\u2019Algar, els quals constituien pr\u00e0cticament la totalitat de la seua poblaci\u00f3, i que forenobligats a emigrar cap al nord d\u2019\u00c0frica, restant el pobledesert i despoblat. Durant aquest per\u00edode, Raimundo Morell\u00f3 (o Ramon Morell\u00f3), primer senyor cristi\u00e0 d\u2019Algar, per decisi\u00f3 del rei Jaume I, va fer la cessi\u00f3 del poble per testament a l\u2019Orde de la Merc\u00e9, fundada per Sant Pere Nolasc, assistit del seu confesor i jurista Ramonde Penyafort, canonge de Barcelona, Orde a la qual el rei Jaume I li va otorgar sempre la seua protecci\u00f3. Sant Pere Nolasc, junt amb la Mare de D\u00e9u de la Merc\u00e9 i Sant Ramon Nonat s\u00f3n els patrons d\u2019Algar. Per aquesta decisi\u00f3 de Raimundo Morell\u00f3, el General de l\u2019Orde de la Merc\u00e9 va passar a ser el Bar\u00f3 d\u2019Algar, t\u00edtol que encara hui ostenta de forma honor\u00edfica.\r\n\r\nEscut mercedari.\r\n\r\nRaimundo Morell\u00f3 va deixar tamb\u00e9 en testament a l\u2019Orde de la Merc\u00e9 el convent d\u2018Arguines (situat a pocs quil\u00f2metres d\u2019Algar, hui terme de Sogorb) i un hospital que en aquest hi havia, disposant que les rendes d\u2019Algar servir\u00eden per al manteniment de l\u2019hospital d\u2019Arguines. A partir d\u2019aquest moment hist\u00f2ric, i durant molts anysdespr\u00e9s, va existir un vincle molt fort entre Algar i Arguines i ambd\u00f3s van fruir d\u2019una gran protecci\u00f3 dels reis de la Corona d\u2019Arag\u00f3, per exemple l\u2019exempci\u00f3 del \u201cmonedatge\u201d per als habitants d\u2019Arguines i d\u2019Algar, impost sobre els b\u00e9ns mobles que va establir el rei Pere II.\r\n\r\nCom a conseq\u00fc\u00e8ncia de la Guerra de les Germanies, es va obligar a la conversi\u00f3 for\u00e7osa de les minoriesmusulmanes del regne de Val\u00e8ncia. L\u2019any 1525 foren tancades les mesquites que hi havia a la Serra d\u2019Espad\u00e0, la qual cosa va provocar una forta revolta dels musulmans d\u2019aquest indret, incl\u00fas de la gran moreria de Sogorb. Els rebels varen escollir un cabdill: l\u2019alagar\u00ed Garbau, llaurador que tenia l\u2019ofici d\u2019alamin d\u2019Algar, \u00e9s a dir, de jutge de recs. Garbau fou empresonat pels homes del Duc de Sogorb i fou condemnat a mort, sent, junt amb elsseus fills, trossejat pel botx\u00ed.\r\n\r\nTercer per\u00edode.\u2013 Des de l\u2019any 1609 fins l\u2019any 1836. Despr\u00e9s de l\u2019expulsi\u00f3 dels moriscs l\u2019any 1609, com hem dit ad\u00e9s, arriben al poble els primers cristians vells, concretament 26 fam\u00edlies. El dia 1 de febrer de 1610, ambla pres\u00e8ncia del Bar\u00f3, Fray Felipe Guimer\u00e1, el Comendador del Convent d\u2019Arguines i el Just\u00edcia d\u2019Algar, es llegeixen els \u201cCap\u00edtols de Poblaci\u00f3 per als Vasalls de la Baronia d\u2019Algar\u201c, l\u2019original dels quals es conserva a l\u2019Arxiu hist\u00f2ric municipal. En els Cap\u00edtols de Poblaci\u00f3 s\u2019estableixen els drets i obligacions dels primers pobladors cristians del nostre poble. Cal dir que, encara hui, es conserven alguns dels cognoms d\u2019aquests pobladors, per exemple, Boj\u00f3 (o Boix\u00f3), Mora, etc. Alguns congnoms, en canvi, com per exemple Maldonado, s\u2019han perdut.\r\n\r\nL\u2019antiga ermita cristiana fou derruida l\u2019any 1701, comen\u00e7ant la construcci\u00f3 de la nova esgl\u00e9sia l\u2019any 1702, la qual semblaque fou acabada de construir l\u2019any 1730, segons una inscripci\u00f3 que es troba al campanar.\r\nL\u2019any 1836, com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la Desamortitzaci\u00f3 acordada pel Govern espanyol, cessael domini del Bar\u00f3 i abandona el poble l\u2019\u00faltim fraremercedari, el qual ocupava el c\u00e0rrec d\u2019administrador i sacerdot d\u2019Algar.\r\n\r\nQuart per\u00edode.\u2013 Des de l\u2019any 1836 fins l\u2019actualitat. Despr\u00e9s del cessament del domini de l\u2019Orde de la Merc\u00e9, Algar es torna municipi independent i comen\u00e7a a tindre Ajuntament propi. Cal destacar durant aquest per\u00edode hist\u00f2ric l\u2019esfor\u00e7 dels pobladors d\u2019Algar encaminatb\u00e0sicament a la lluita per la possessi\u00f3 d\u2019aigues necess\u00e0ries per a regar els concreus d\u2019horta, cada vegada en augment.\r\n\r\nEn el segle XIX, diversos Alcaldes d\u2019Algar varen publicar \u201cBandos de Buen Gobierno\u201d, preocupant-se per regular la vida municipal i per aconseguir una correcta conviv\u00e8ncia al nostre poble. Cal citar els \u201cBandos de Buen Gobierno\u201d de 1848, 1850 i 1882, dels Alcaldes Josep Molina, Josep Mora i Albert i Salvador Mor i Ros, respectivament.\r\n\r\nDurant aquest per\u00edode, Algar tamb\u00e9 es veu afectat d\u2019una manera o altra, per tots els esdeveniments que tenen lloca Espanya (guerres carlines, cops d\u2019estat militars \u2013elsanomenats \u201cpronunciamientos\u201d, tan freq\u00fcents al segle XIX-, Primera Rep\u00fablica, guerra al Marroc, Dictadura de Primo de Ribera, Segona Rep\u00fablica, Guerra Civil, Dictadura del General Franco y l\u2019Estat democr\u00e0tic actual, baix la forma de Monarqu\u00eda constitucional, etc.). Tamb\u00e9 cal dir que , durant els segles XIX i XX, es produixen importants realitzacions i transformacions a Algar, totes les quals han fet possible que el nostre poblesiga actualment un poble modern i dotat de serveis dignes en tots els aspectes, amb una bona qualitat de vida, la qual darrerament tamb\u00e9 es veu afectada dissortadament per la greu crisis econ\u00f2mica estesa per tot arreu per\u00f2 que afecta molt especialment a Espanya i, en particular, als valencians.","galeria-poblacion":"","descripcion_2":"

Gastronomia:<\/strong><\/h4>\r\nEls plats m\u00e9s tradicionals de la gastronomia local s\u00f3n: la caldera, les coques de tomaca, les orelletes (dol\u00e7) i la tortada d\u2019ametla.\r\n

Inter\u00e9s tur\u00edstic:<\/strong><\/h4>\r\nL\u2019esgl\u00e9sia parroquial de la Mare de D\u00e9u de la Merc\u00e9, que data del segle XVIII, d\u2019estil barroc. Consta d\u2019una sola nau amb capelles laterals entre els contraforts i est\u00e0 dotada de presbiteri rectangular.\r\nLa Torre \u00c0rab (actual seu de l\u2019Ajuntament), es tracta d\u2019una torre sentinella \u00e0rab del segle XIII i restaurada com a Ajuntament el 1983.\r\n\r\nL\u2019actual casa de la cultura ocupa l\u2019antiga casa del bar\u00f3 d\u2019Algar; aix\u00ed mateix, cont\u00e9 tamb\u00e9 les oficines de la Comunitat del Reg. Cal destacar dins de les edificacions importants l\u2019Auditori Municipal Joaqu\u00edn Rodrigo i el Calvari, que es troba fora de la poblaci\u00f3.\r\n\r\nEl terme d\u2019Algar \u00e9s un paratge dotat d\u2019amplis espais naturals i de zones per a l\u2019oci; la zona m\u00e9s important \u00e9s la coneguda com els Planets, una zona perfecta per a entrar en contacte amb la naturalesa, i la segona zona d\u2019oci \u00e9s la Presa d\u2019Algar, lloc des del qual es pot apreciar una gran vista dels paisatges que la rodegen. Finalment \u00e9s imprescindible ressaltar el Cordell de la Rambla d\u2019Azu\u00e9bar, una senda local que passa per Algar. Consta d\u2019uns cinc quil\u00f2metres de paisatges naturals prou solitaris.\r\n

Festes:<\/strong><\/h4>\r\nSant Antoni del Porquet<\/strong>\r\nPer finals del mes de gener t\u00e9 lloc aquesta festivitat en honor a Sant Antoni. Aquesta festivitat se celebra durant molts anys a Algar, on com \u00e9s tradici\u00f3, es beneixen els animals pel Sr Rector de la localitat i per la nit, despr\u00e9s d\u2019iniciar una gran foguera amb grans troncs de garrofera i olivera a la Pla\u00e7a Major, la gent del poble i visitants torren en les seves brases carn i embotits que s\u00f3n repartits per l\u2019Ajuntament. Tots en reuni\u00f3, al voltant de la foguera mengen, riuen, canten i ballen amenitzats per un grup musical.\r\n\r\nSetmana Santa \u2013 Pasqua<\/strong>\r\nEn Algar de Pal\u00e0ncia es celebra la Setmana Santa, amb l\u2019emotiu \u201cDespreniment del Crist de la Santa Creu\u201d i l\u2019enterrament el Divendres Sant, i el Diumenge de Pasqua amb la tradicional process\u00f3 de \u201cLa Trobada\u201d al mat\u00ed i, al migdia, el tamb\u00e9 tradicional Concurs de Davantal.\r\n\r\nAl diumenge seg\u00fcent de la Pasqua, es celebra el dia de les paelles, tamb\u00e9 molt tradicional del nostre municipi. Les penyes del poble realitzen les seues paelles i un jurat elegix les tres millors, per a despr\u00e9s fer un dinar multitudinari a la P\/Major.\r\n\r\nSetmana Cultural i Esportiva<\/strong>\r\nLa primera setmana d\u2019agost se celebra la Setmana Cultural i Esportiva, que est\u00e0 organitzada per l\u2019Ajuntament i amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de totes les associacions locals, organitzant diversos actes, com ara campionats esportius, exposicions de manualitats, representacions de teatre, \u201cPlay Back\u201d , confer\u00e8ncies, balls, cine,concerts i sopars populars.\r\n\r\nSetmana de bous, \u201cVuitaba\u201d<\/strong>\r\nA la tercera setmana d\u2019agost se celebra la tradicional \u201cVuitaba\u201d (Bous al carrer) amb els passacarrers matinals amb els majorals, el seu t\u00edpic \u201cBerenar a la Pla\u00e7a\u201d, bous, balls, xaranges,discom\u00f2vils i orquestres. Una setmana sencera on el poble canvia la seva imatge i es transforma en festa i alegria.\r\n\r\nFestes Patronals Mare de D\u00e9u Mare de D\u00e9u de la Merc\u00e8 i Sant Pere Nolasc i Sant Ramon Nonat<\/strong>\r\nLes Festes Patronals d\u2019 Algar se celebren en el mes de setembre i actualment s\u00f3n organitzades per l\u2019Ajuntament. Els actes se celebren durant dos caps de setmana consecutius, depenent de com quede de pr\u00f2xim el dia 24 de setembre dia de la Mare de D\u00e9u de la Merc\u00e8.\r\n\r\nEl primer cap de setmana \u00e9s de festejos taurins, on s\u2019inclou la desencaixonadadel bou de \u201cLa Penya Cerril\u201d. Antigament aquest bou es nomenava el \u201cBou de la Festa\u201d ja que era comprat pelpoble i despr\u00e9s la seva carn es repart\u00eda entres els ve\u00efns i ve\u00efnes del poble.\r\n\r\nEl cap de setmana seg\u00fcent, concretament el divendres, se celebra el dia del nostre patr\u00f3 Sant Pere Nolasc,iactualment tamb\u00e9 de sant ramon Nonat, tenint lloc una Missa Major cantada pelCor Parroquial de la localitat, masclet\u00e0 i un espectacle nocturn a la Pla\u00e7a Major. El dissabte \u00e9s el dia gran de les festes en honor a la Mare de D\u00e9u de la Merc\u00e8, que comen\u00e7a el dia amb el Rosari de l\u2019 Aurora i els carrers s\u2019engalanen; la Banda de M\u00fasica d \u2018Algar recull alsmembres de l\u2019Ajuntament i se celebra una Missa Major cantada. A la sortida, es reparteixen trossos de \u201cpa beneit\u201d i es dispara una masclet\u00e0. la qual hui es fa a l\u2019aparcament que hi ha en l\u2019antigacarretera nacional 225. A l\u2019hora de dinar es reparteix la tradicional \u201cCaldera\u201d. A la nit, se celebra una emotiva i peculiar, per no dir \u00fanica process\u00f3, s\u00edmbold\u2019Algar del Pal\u00e0ncia, en qu\u00e8 els portantsi els xiquets que acompanyen a la Vergees vesteixen de \u201cTurquets\u201d, i el tradicional Ball del Mant\u00f3, amenitzatper una gran orquestra. El diumengeseg\u00fcent es el Dia de Difunts, en record dels nostres avantpassats, dia al qual els m\u00e9s xicotets gaudixen del parcinfantil i de la resta d\u2019atraccions per a ells. Finalitza el dia amb un Sopar de Germanor a la Pla\u00e7a Major per a tots elsve\u00efns i una gran \u201cTraca\u201d d\u2019av\u00eds del final de les festes.","color":"#9b861b","fiestas":null,"gastronomia":null,"mas_informacion":null,"turist-info":[{"nombre_oficina":"Tourist Info Sagunt","datos_oficina":"Plaza Cronista Chabret S\/N 46500 Sagunt\/Sagunto\r\nTelf.: 962655859 \u2013 962662213\r\nFax: 962662677\r\nEmail: sagunto@touristinfo.net\r\nP\u00e0gina web: http:\/\/turismo.sagunto.es\/\r\nHorari:\r\nDe L a V de 08:00 a 15:00 y de 16:00 a 18:30h. S y D: de 09:00 a 14:00 h."}],"turist-info_rel":74827,"descargables":null,"localizacion_mapa":"