{"id":26058,"date":"2021-07-23T08:12:47","date_gmt":"2021-07-23T08:12:47","guid":{"rendered":"https:\/\/turisme.dival.es\/destino\/alfara-de-la-baronia\/"},"modified":"2022-05-16T11:41:05","modified_gmt":"2022-05-16T11:41:05","slug":"alfara-de-la-baronia","status":"publish","type":"destino","link":"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/destino\/alfara-de-la-baronia\/","title":{"rendered":"Alfara de la Baronia"},"featured_media":77362,"template":"","situacion":[1468,1439],"class_list":["post-26058","destino","type-destino","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","situacion-alfara-de-la-baronia-ca","situacion-el-camp-de-morvedre-ca"],"acf":{"titulo":"Alfara de la Baronia","subtitulo":"","situacion":"Interior","banner":[{"imagen_banner":77362,"video_del_banner":null}],"descripcion":"Est\u00e0 situat al nord-oest de la comarca del Camp de Morvedre, a la vall del riu Pal\u00e0ncia. El riu divideix el terme en dues meitats, quedant el nucli urb\u00e0 a la dreta. Les muntanyes m\u00e9s elevades del terme municipal s\u00f3n el Picaio (388 m), la Costera (261 m) i la popularment coneguda Muntanyeta de l\u2019Ermita (229 m), als peus de la qual s\u2019estenen les cases del poble.\r\n\r\nEl clima \u00e9s mediterrani. La zona muntanyosa del terme (365 hect\u00e0rees) est\u00e0 coberta de pins, de propietat municipal; hi ha tamb\u00e9 tim\u00f3, romer i un poc d\u2019espart. S\u2019accedeix a aquest poble des de Val\u00e8ncia a trav\u00e9s de la A-23 i agafant despr\u00e9s la CV-327, despr\u00e9s de travessar la localitat ve\u00efna d\u2019Alg\u00edmia d\u2019Alfara.\r\n\r\nLa vegetaci\u00f3 \u00e9s t\u00edpicament mediterr\u00e0nia. En aquest municipi es cultiva el sec\u00e0 (ametlers, garroferes i oliveres) i el regadiu (sobretot tarongers de distintes varietats). Destaquem els mesos d\u2019hivern, durant els quals els tarongers ens ofereixen la seua fruita amb un esclat de color taronja. La poblaci\u00f3 d\u2019Alfara de la Baronia, com que no va patir invasions despr\u00e9s de l\u2019\u00e8poca romana, va ser t\u00edpicament romana fins a l\u2019arribada dels musulmans. Jaume I va conquistar l\u2019alqueria d\u2019Alfara, que va passar a formar part de la baronia de Torres Torres. El 1270 es va entregar la baronia a Bertr\u00e0 de Bellpuig, i posteriorment la baronia va passar a altres cases nobili\u00e0ries. La m\u00e9s important va ser la dels Vallterra (1445-1760), i els \u00faltims senyors van ser els Castellv\u00ed, des del 1780 fins a l\u2019extinci\u00f3 dels senyorius.","galeria-poblacion":"","descripcion_2":"

Gastronomia:<\/strong><\/h4>\r\n\u00c9s molt variada i les influ\u00e8ncies \u00e0rabs es deixen notar en els dol\u00e7os, la base fonamental dels quals \u00e9s la farina, els ous i l\u2019ametla. Els guisats contenen en la gran majoria verdures i carn, que quasi sempre \u00e9s carn dels animals criats a les cases, de porc, de pollastre o de conill. La caldera \u00e9s un plat t\u00edpic d\u2019Alfara, que es fa el dia 9 de setembre i es reparteix a tot els ve\u00efns.\r\n

Inter\u00e9s tur\u00edstic:<\/strong><\/h4>\r\nDestaca l\u2019esgl\u00e9sia parroquial de Sant Agust\u00ed, segle XVI. L\u2019edifici t\u00e9 planta rectangular i est\u00e0 composta de tres naus i capelles laterals disposades a un costat i a l\u2019altre (un total de sis), el presbiteri pla, l\u2019absis poligonal, la capella per a la comuni\u00f3 i la sagristia. A m\u00e9s, a la parr\u00f2quia de Sant Agust\u00ed trobem l\u2019obra pict\u00f2rica del mestre de Morella, Joaquim Oliet Cruella, entre 1809 i 1816. A final del segle XVIII, amb motiu de la sequera que va patir el municipi, es va construir la cisterna, per a emmagatzemar aigua fresca. La seua construcci\u00f3 es va fer durant el mandat del comte de Floridablanca, qui despr\u00e9s de la petici\u00f3 d\u2019ajuda d\u2019Alfara per a la construcci\u00f3 de la cisterna va eximir els habitants d\u2019Alfara de pagar l\u2019impost de la seda, i amb aquells diners es va pagar la construcci\u00f3 de la cisterna.\r\n\r\nL\u2019ermita de la Mare de D\u00e9u dels Afligits es va construir probablement al segle XVIII, i en el seu interior es custodia la imatge de la Mare de D\u00e9u dels Afligits, patrona del municipi (imatge del segle XVIII). L\u2019edificaci\u00f3 consta de planta rectangular d\u2019una sola nau amb capelles entre els contraforts. La part m\u00e9s important de l\u2019ermita \u00e9s el frontal, que pertany a una tipologia denominada mixtil\u00ednia, un dels primers exemples a tota la comunitat valenciana. Es troba situat entre la serra Calderona i la serra d\u2019Espad\u00e0 i disposa de nombroses rutes senderistes.\r\n

Festes:<\/strong><\/h4>\r\nCelebra les festes majors dedicades als seus patrons entre l\u2019\u00faltima setmana d\u2019agost i la primera de Setembre. El 28 d\u2019agost se celebra la Festivitat de Sant Agust\u00ed, patr\u00f3 del municipi i titular de la parr\u00f2quia. Aix\u00ed mateix, del 6 al 9 de setembre se celebra la festa major en honor de la Mare de D\u00e9u dels Afligits, patrona del municipi. El dia m\u00e9s important \u00e9s el 8 de setembre, i la vespra es trasllada la imatge de la Mare de De\u00fa des de l\u2019ermita fins al temple parroquial. Fins fa uns pocs anys aquest trasllat de la imatge s\u2019acompanyava de fogueres enceses en ambd\u00f3s costats del cam\u00ed pel qual passava la Mare de D\u00e9u, per\u00f2 aquest costum va ser eliminat fa uns deu anys aproximadament.","color":"#9b861b","fiestas":null,"gastronomia":null,"mas_informacion":null,"turist-info":[{"nombre_oficina":"Tourist Info Sagunto","datos_oficina":"Plaza Cronista Chabret S\/N\r\n46500 Sagunt\/Sagunto\r\nTelf: 962655859 \u2013 962662213\r\nFax: 962662677\r\nEmail: sagunto@touristinfo.net<\/a>\r\nWeb: http:\/\/www.sagunt.es\/turismo<\/a>\r\nHorari:\r\nDe L a V de 08:00 a 15:00 y de 16:00 a 18:30h. S y D: de 09:00 a 14:00 h."}],"turist-info_rel":74827,"descargables":null,"localizacion_mapa":"