{"id":25824,"date":"2021-08-05T06:20:45","date_gmt":"2021-08-05T06:20:45","guid":{"rendered":"https:\/\/turisme.dival.es\/destino\/la-vall-dalbaida\/"},"modified":"2022-05-03T11:33:42","modified_gmt":"2022-05-03T11:33:42","slug":"la-vall-dalbaida","status":"publish","type":"destino","link":"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/destino\/la-vall-dalbaida\/","title":{"rendered":"La Vall D&#8217;Albaida"},"featured_media":0,"template":"","situacion":[1450],"class_list":["post-25824","destino","type-destino","status-publish","hentry","situacion-la-vall-dalbaida-ca"],"acf":{"titulo":"La Vall D'Albaida","subtitulo":"","situacion":"","banner":[{"imagen_banner":41737,"video_del_banner":null}],"descripcion":"Us sorprendr\u00e0 sens dubte la blancor d'una terra que els \u00e0rabs del segle VIII van anomenar al-Bayda, \u201cla Blanca\u201d; l'abstracci\u00f3 d'una vall amb m\u00e9s de trenta pobles, acollits per un bell recinte de serres, d'on ragen fonts copioses i on gaudireu d'espl\u00e8ndides vistes i d'ombries plenes de plantes arom\u00e0tiques. Parlem, en efecte, d'una de les comarques que m\u00e9s han sabut conservar el car\u00e0cter de l'aut\u00f2cton, del mediterrani, del valenci\u00e0. Trobareu al vostre pas cases tradicionals de llaurador, amb els seus portals de fusta de mobila; ermites ins\u00f2lites i captivadores; carrerons isl\u00e0mics; palaus senyorials i castells de roca. Degustareu del\u00edcies de pastisseria i plats tradicionals. I tindreu ocasi\u00f3 de conversar amigablement amb els habitants de la zona: cordials, valencianoparlants i poc habituats a tractar amb turistes. No en va, la major part dels valldalbaidins viu de la ind\u00fastria (t\u00e8xtil, pl\u00e0stic, vidre, moble...), que \u00e9s el vertader motor econ\u00f2mic de la vall. Si b\u00e9, observareu com a destacable novetat la proliferaci\u00f3 de cases rurals, c\u00e1mpings i altres serveis tur\u00edstics de qualitat que us faran pensar en la possibilitat de reposar uns dies a les comarca, per a poder aix\u00ed descobrir-la, assaborir-la, fer-la vostra a poc a poc.\r\nM\u00e9s informaci\u00f3:\r\n<a href=\"http:\/\/www.valldalbaida.com\">www.valldalbaida.com <\/a>","galeria-poblacion":"","descripcion_2":"<h4>Gastronomia<\/h4>\r\nQu\u00e8 millor tentempi\u00e9 que un tros de coca al forn, amb oli d'oliva, tomaca i piment\u00f3! O, perqu\u00e8 no una pericana de bacall\u00e0, reposada despr\u00e9s amb una arom\u00e0tica infusi\u00f3 de timonet? Dels plats senzills, passareu despr\u00e9s als menjars, del tot mediterr\u00e0nies, preparades amb productes frescos \u201cdel terreny\u201d: arr\u00f2s al forn, arr\u00f2s cald\u00f3s, o paella (d'estiu, amb fesols i fesols tendres; d'hivern, amb faves i carxofes), entre altres. Per a postres, uns pastissets de moniato, si \u00e9s hivern, acompanyats d'aiguardent d'herbero (fet amb herbes medicinals de la Serra de Mariola). O, si ho preferiu, despr\u00e9s del caf\u00e9, podeu acostar-vos a les pastisseries d'Albaida, Bocairent i Ontinyent, on us captivaran les delicioses anous i gemmes al fondant, entre altres especialitats de cada casa.\r\n<h4>Festes<\/h4>\r\nLes festes m\u00e9s pr\u00f2speres ara s\u00f3n les de Moros i Cristians de Bocairent (febrer), Ontinyent (agost) i Albaida (octubre). M\u00e9s genu\u00efnes i ancestrals s\u00f3n les fogueres de Sant Antoni del Porquet (17 de gener), celebrades en quasi tota la vall; les fogueretes d'Agullent (setembre); el Carnestoltes de B\u00e8lgida, o la festa del Xop (El Palomar, maig), consistent a tallar un xop i hizarlo enmig de la pla\u00e7a major.","color":"#9b861b","fiestas":null,"gastronomia":null,"mas_informacion":null,"turist-info":[{"nombre_oficina":"Tourist Info Ontinyent","datos_oficina":"Plaza Sant Roc, 2\r\nOntinyent\r\nTelf: 962916090\r\nFax: 962918202\r\nEmail: <a href=\"mailto:ontinyent@touristinfo.net\">ontinyent@touristinfo.net<\/a>\r\nWeb: <a href=\"http:\/\/www.turismo.ontinyent.es\/ontinyent\/web_php\/index.php\">http:\/\/www.turismo.ontinyent.es\/<\/a>\r\nHorari:\r\nDe M a S de 09.00 a 13:30h. i L de 16.30 a 19:00h."},{"nombre_oficina":"OIT Agullent","datos_oficina":"Carrer Major, 4 (Casa de cultura) 46890 Agullent\r\nTelf: 962907472\r\nFax: 962907816\r\nEmail: <a href=\"mailto:info@turismeagullent.com\">info@turismeagullent.com<\/a>\r\nWeb: <a href=\"https:\/\/www.agullent.es\/\">http:\/\/www.agullent.net<\/a>\r\nHorari:\r\nMatins: L, X i S de 10.00 a 13.00 h."},{"nombre_oficina":"Tourist Info Aielo de Malferit","datos_oficina":"Avinguda del Sant\u00edssim Crist 1\r\nAielo de Malferit\r\nTelf: 962363010, 962360720, 654394296\r\nEmail: <a href=\"mailto:aielo@touristinfo.net\">aielo@touristinfo.net<\/a>\r\nHorari: X de 9.00 a 13.00 h. S de 18.00 a 20.00 h. D d'11.00 a 13.30 h."},{"nombre_oficina":"Tourist Info Bocairent","datos_oficina":"Plaza de l'Ajuntament 2 C.P: 46880 Bocairent\r\nTelf: 962905062 962905085 (Aj.)\r\nFax: 962905085\r\nEmail: <a href=\"mailto:bocairent@touristinfo.net\">bocairent@touristinfo.net<\/a>\r\nWeb: <a href=\"https:\/\/www.bocairent.org\/\">http:\/\/www.bocairent.org<\/a>\r\nHorari:\r\nDe M a V de 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 18.00 h. S, D i festius de 10.00 a 14.00 h."},{"nombre_oficina":"Tourist Info Llutxent","datos_oficina":"Avinguda de Val\u00e8ncia 66 C.P: 46838 Llutxent\r\nTelf: 962294001 962294573 (Aj.)\r\nEmail: <a href=\"mailto:llutxent@touristinfo.net\">llutxent@touristinfo.net<\/a>; <a href=\"mailto:llutxent@touristinfo.org\">llutxent@touristinfo.org<\/a>\r\nHorari: De L a D de 10.00 a 14.00 hores."},{"nombre_oficina":"Tourist Info Albaida","datos_oficina":"Plaza del Pintor Segrelles 19, 46860\r\nTel\u00e9fono: 962390186 \u2013 607201970 \u2013 962900667\r\nEmail: <a href=\"mailto:albaida@touristinfo.net\">albaida@touristinfo.net<\/a> <a href=\"mailto:touristinfo_albaida@gva.es\">touristinfo_albaida@gva.es<\/a>\r\nWeb: <a href=\"http:\/\/www.albaida.org\">http:\/\/www.albaida.org<\/a>\r\nHorario:\r\nDe lunes a viernes de 09:00 a 14:00 y de 16:00 a 19:00 h. S\u00e1bados: de 11:00 a 14:00 y de 16:00 a 19:00 h. Domingos: de 11:00 a 14:00 horas."}],"turist-info_rel":[74844,74924,74905,74886,74856,74910],"descargables":null,"localizacion_mapa":"<iframe src=\"https:\/\/www.google.com\/maps\/embed?pb=!1m18!1m12!1m3!1d397702.13140189316!2d-0.8547254618155264!3d38.85426050483828!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!3m3!1m2!1s0xd619d0f6edaacc3%3A0x5db7b893ee4225ab!2sValle%20de%20Albaida%2C%20Valencia!5e0!3m2!1ses!2ses!4v1628229103431!5m2!1ses!2ses\" width=\"100%\" height=\"450\" style=\"border:0;\" allowfullscreen=\"\" loading=\"lazy\"><\/iframe>","destacados":null,"lugares_interes":[{"titulo_lugares_interes":"Parajes Naturales como el \u2018Pou Clar\u2019 en Ontinyent, \u2018l\u2019Estret de les Aig\u00fces\u2019 en Bell\u00fas o el \u2018Surar\u2019 de Pinet-Llutxent.","texto_lugares_interes":"<strong>El Pou Clar a Ontinyent<\/strong>\r\n\r\nEl Pou Clar \u00e9s el paratge fluvial m\u00e9s important del municipi i alberga importants valors naturals i paisatg\u00edstics. El riu Clarian naix all\u00ed mateix i en els seus primers metres configura una s\u00e8rie de pous excavats per l'aigua sobre roca calc\u00e0ria conformant un paisatge ben singular de formes arredonides i de tranquil\u00b7les l\u00e0mines d'aigua. La forta vinculaci\u00f3 d'aquest paratge amb els ontinyentins i ontinyentinas ha fet que cada pou tinga un nom, que de dalt a baix es diuen \"Pou dels Esclaus\", \"Pou Clar\", \"Pou Gelat\", \"Pou de la Reixa\" , \"Pou Fosc\" i \"Pou dels Cavalls\".\r\n\r\nES POT VISITAR SEMPRE DE MANERA GRATU\u00cfTA. PER A RESOLDRE ALGUN DUBTE ES POT CRIDAR A la TOURIST INFO: 962916090 \/\/ <a href=\"mailto:ontinyent@touristinfo.net\">ontinyent@touristinfo.net<\/a>\r\n\r\n<strong>L\u2019Estret dels Aig\u00fces\u2019 a Bell\u00fas<\/strong>\r\nEl pas natural del riu Albaida per l'Estret dels Aig\u00fces ha configurat un paratge d'alt valor mediambiental, geol\u00f2gic i patrimonial. Al llarg del passeig observarem el bosc de ribera alternat amb bosc mediterrani juntament amb una fauna molt rica i diversa. A m\u00e9s, trobarem una s\u00e8rie de coves entre la qual destaquem les de la Petxina o la cova Negra, declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. L'aprofitament de les aig\u00fces de Bell\u00fas es fa patent en construccions com el canal de la Font de Bell\u00fas d'\u00e8poca musulmana que ens acompanyaran durant una bona part del recorregut. Sens dubte, un paratge idoni per a la pr\u00e0ctica de l'escalada, el senderisme i el cicloturisme.\r\n\r\nES POT VISITAR SEMPRE DE MANERA GRATU\u00cfTA. PER A RESOLDRE ALGUN DUBTE ES POT CRIDAR A l'AJUNTAMENT: 962293104\r\n\r\n<strong>El \u2018Surar\u2019 de Pinet-Llutxent<\/strong>\r\n\u00c9s la joia de la corona dels pinatells i pinatelles, un tresor de la mare naturalesa de gran valor mig ambiental i sentimental, pel qual Pinet va lluitar en el segle XIX.\r\nEs tracta d'un bosc de sureres \u00fanic a la Vall d'Albaida i situat al nord del terme municipal de Llutxent, a uns 600 m d'altura, amb una microreserva de flora on l'esp\u00e8cie m\u00e9s important \u00e9s la surera.\r\n\r\nES POT VISITAR SEMPRE DE MANERA GRATU\u00cfTA. PER A RESOLDRE ALGUN DUBTE ES POT CRIDAR A l'AJUNTAMENT: 962294151","imagen_lugares_interes":""},{"titulo_lugares_interes":"Rutas de senderismo","texto_lugares_interes":"<strong>Ruta per les Serres del Benicadell<\/strong>\r\n\r\nLa Serra del Benicadell \u00e9s una de les 5 serres que envolten la Vall d'Albaida. \u00c9s la serra m\u00e9s emblem\u00e0tica de la comarca, compta amb una altitud de 1.104 metres. Aquesta serra \u00e9s la prolongaci\u00f3 de la muntanya de la Covalta en la serra d'Agullent fins al Pou Clar d'Ontinyent i, en sentit contrari, arriba fins a la serra d'Ador, a la comarca de la Safor.\r\n\r\nES POT VISITAR DE MANERA AUT\u00d2NOMA I GRATU\u00cfTAMENT\r\n\r\n<strong>Ruta per la Serra d'Agullent - Ontinyent<\/strong>\r\n\r\nLa serra d'Agullent-Ontinyent t\u00e9 origen a Villena-Biar i avan\u00e7a cap a la mar en direcci\u00f3 NE. Aquesta serra rep diversos noms: serra d'Agullent - Benicadell; serra d'Ontinyent - Agullent; serra d'Agullent o de l'Ombria. Els amants de la naturalesa descobreixen paisatges esculpits per l'aigua, avencs de gran profunditat, barrancs estrets i \u00e0rees recreatives.\r\n\r\nES POT VISITAR DE MANERA AUT\u00d2NOMA I GRATU\u00cfTAMENT\r\n\r\n<strong>Ruta per la Serra de Quatretonda (El Buixcarr\u00f3)<\/strong>\r\n\r\nLa Serra de Quatretonda (El Buixcarr\u00f3) \u00e9s uni\u00f3 de les alineacions b\u00e8tiques i ib\u00e8riques amb notable pres\u00e8ncia de falles originades per les propietats c\u00e0rstiques del terreny. Compta amb dues altures importants, una de 672m i una altra de 500m.\r\n\r\nES POT VISITAR DE MANERA AUT\u00d2NOMA I GRATU\u00cfTAMENT\r\n\r\n<strong>Ruta per la Serra de Mariola<\/strong>\r\n\r\nLa serra de Mariola est\u00e9n els seus dominis per tres comarques (la Vall d'Albaida, el Comtat i l'Alcoi\u00e0), i compta amb 16.000 hect\u00e0rees. El tret m\u00e9s caracter\u00edstic d'aquesta serra \u00e9s la diversitat i la riquesa de les seues plantes arom\u00e0tiques i medicinals.\r\n\r\nES POT VISITAR DE MANERA AUT\u00d2NOMA I GRATU\u00cfTAMENT\r\n\r\n<strong>Ruta per la Serra Grossa<\/strong>\r\n\r\nLa Serra de Quatretonda (El Buixcarr\u00f3) \u00e9s uni\u00f3 de les alineacions b\u00e8tiques i ib\u00e8riques amb notable pres\u00e8ncia de falles originades per les propietats c\u00e0rstiques del terreny. Compta amb dues altures importants, una de 672m i una altra de 500m.","imagen_lugares_interes":""},{"titulo_lugares_interes":"Cicloturismo: traves\u00eda por la Vall d\u2019Albaida y 8 ciclorutas tem\u00e1ticas.","texto_lugares_interes":"<strong>Travessia per la Vall d'Albaida<\/strong>\r\nRoda la Vall d'Albaida \u00e9s una proposta de viatge amb bicicleta que recorre la comarca en cinc etapes buscant els camins alternatius i passant per les poblacions i llocs de major inter\u00e9s. De la travessia parteixen una s\u00e8rie de huit rutes tem\u00e0tiques per llocs d'especial inter\u00e9s que permeten ampliar el recorregut general, incloent en alguns casos variants a la ruta general i camins alternatius.\r\n\r\n<strong>Ruta tem\u00e0tica el Barranc del Jocar<\/strong>\r\nLa ruta tem\u00e0tica part de la poblaci\u00f3 d'Aielo de Malferit per un cam\u00ed agr\u00edcola, asfaltat el seu primer tram, amb un cert desnivell que s'endinsa entre camps de cultiu fins als peus de la serra. Es tracta d'una circular que permet ampliar la travessia general cicloturista i que pot realitzar-se en fam\u00edlia amb una certa experi\u00e8ncia. La ruta no t\u00e9 a penes dificultat t\u00e8cnica, exceptuant un tram del cam\u00ed que haurem de baixar-nos de la bicicleta per haver-hi molta pedra solta.\r\nES POT VISITAR DE MANERA AUT\u00d2NOMA I GRATU\u00cfTAMENT\r\n\r\n<strong>Ruta tem\u00e0tica El cam\u00ed de Jaume I a la Vall D\u00b4Albaida<\/strong>\r\nAquesta ruta tem\u00e0tica basada en el Cam\u00ed de Jaume I que uneix els pobles pels quals va passar el monarca i apareixen en el Llibre dels Fets, permet completar la travessia de la Vall d'Albaida per una variant m\u00e9s tranquil\u00b7la i sense desnivell. Alternativa cultural per a aquells que desitgen con\u00e9ixer el patrimoni art\u00edstic dels pobles de la Vall que no queden enlla\u00e7ats en la ruta general cicloturista. Aquest recorregut lineal \u00e9s apte per a ciclistes i senderistes, amb car\u00e0cter familiar. Uneix en aquest tram les poblacions de Llutxent i Ontinyent.\r\nES POT VISITAR DE MANERA AUT\u00d2NOMA I GRATU\u00cfTAMENT\r\n\r\n<strong>Ruta tem\u00e0tica El cam\u00ed dels Corporals de Llutxent<\/strong>\r\nEl Cam\u00ed dels Corporals segueix la tradici\u00f3 d'una de les llegendes m\u00e9s antigues i sorprenents que es conserven vives a la Comunitat Valenciana, considerat com a patrimoni immaterial de la Vall d'Albaida. Aquesta ruta tem\u00e0tica de car\u00e0cter lineal segueix el tram comarcal del Cam\u00ed dels Corporals, ja que el cam\u00ed de pelegrins \u00e9s molt m\u00e9s llarg i segueix fins a Doroca, Arag\u00f3. Uneix els pobles de Llutxent i Bell\u00fas, des del Convent de Corpus Christi, passant per Quatretonda i Benig\u00e0nim. \u00c9s molt senzilla, sense dificultat t\u00e8cnica i apta per a realitzar-la en fam\u00edlia. T\u00e9 sentit descendent.\r\n\r\n<strong>Ruta tem\u00e0tica Els Pobles del Riu<\/strong>\r\nLa ruta tem\u00e0tica del cam\u00ed dels Aig\u00fces i els Pobles del Riu, permet con\u00e9ixer les poblacions de Guadass\u00e9quies, Sempere, Benissuera i Alfarras\u00ed mitjan\u00e7ant un recorregut circular que parteix de Bell\u00fas. D'aquesta manera, els pobles del riu queden units en la ruta cicloturista general de la Vall d'Albaida. \u00c9s ideal per a realitzar en fam\u00edlia, fins i tot acompanyat dels m\u00e9s xicotets. No hi ha a penes desnivell i el tra\u00e7at no t\u00e9 cap dificultat.\r\n\r\n<strong>Ruta tem\u00e0tica El surar de Pinet-Llutxent<\/strong>\r\nLa ruta tem\u00e0tica de l'el surar de Pinet ens permetr\u00e0 con\u00e9ixer aquest Paratge Natural Protegit i la micro-reserva de flora. T\u00e9 el seu punt de partida i arribada a Pinet com una possibilitat d'ampliaci\u00f3 de la travessia general cicloturista que recorre en aquest tram la serra del Buixcarr\u00f3, la zona m\u00e9s humida i plujosa de tota la comarca. T\u00e8cnicament, la ruta no t\u00e9 cap dificultat, encara que s\u00ed un cert desnivell perqu\u00e8 aconsegueix els 700m d'altura des dels 377 de Pinet. \u00c9s apta per a tots els p\u00fablics amb un m\u00ednim de manera f\u00edsica ja que els camins estan en bon estat, fins i tot en alguns trams.\r\n\r\n<strong>Ruta tem\u00e0tica La Covalta<\/strong>\r\nAquest itinerari tem\u00e0tic s'inicia en la mateixa poblaci\u00f3 d'Agullent i ofereix la possibilitat d'ampliar la travessia general en l'\u00faltima etapa. Coincideix \u00edntegrament amb la ruta n\u00fam. 10 del centre BTT El Comtat, el punt d'inici est\u00e0 situat en l'ermita de Sant Vicent. La ruta no t\u00e9 cap dificultat t\u00e8cnica. Es tracta d'una pujada mantinguda i prolongada, ja que el desnivell acumulat de poc m\u00e9s de 300m. Es realitza durant 10km. \u00c9s apta per a qualsevol ciclista amb un m\u00ednim de preparaci\u00f3 f\u00edsica encara que es requereix bicicleta de muntanya.\r\n\r\n<strong>Ruta tem\u00e0tica L`Ombria del Benicadell<\/strong>\r\nEn aquesta variant permet realitzar una opini\u00f3 diferent a la plantejada per la ruta general cicloturista. Recorregut m\u00e9s exigent i muntanyenc, enlla\u00e7a les poblacions de R\u00e0fol de Salem amb Albaida per les parts altes, i segueix la pista forestal que, a mig vessant, recorre tota l'Ombria del Benicadell. Aquesta opci\u00f3 permet als cicloturistas de muntanya gaudir d'un paisatge d'altura, un cam\u00ed aeri i ben tra\u00e7at, que voreja els vessants de la gran muntanya. Aquesta ruta no passa per cap poblaci\u00f3 fins a la seua arribada a Atzeneta. Divisa, no obstant aix\u00f2, un dilatat paisatge de terra blanca i camps cultivats emmarcats de muntanyes.\r\n\r\n<strong>Ruta tem\u00e0tica Penyes Albes i Terrateig<\/strong>\r\nAmb aquesta ruta tem\u00e0tica descobrirem una part molt interessant de la serra d'Ador, tamb\u00e9 coneguda com la Cuta, prolongaci\u00f3 de la serra del Benicadell, que separa la Vall del Vernissa de l'Estret del Serpis, Penyes Albes i l'Umbrieta, correspon precisament, en el vessant septentrional de la serra. No t\u00e9 dificultat t\u00e8cnica, el r\u00e0pid desnivell amb el qual s'accedeix en els primers 6 km. la converteixen en una ruta exigent, per\u00f2 no excessivament dura, ja que la dist\u00e0ncia total no supera els 11km. Apta per a ciclistes amb una certa forma f\u00edsica.","imagen_lugares_interes":""},{"titulo_lugares_interes":"Artesan\u00eda y productos locales","texto_lugares_interes":"Artesania de l'Oli\r\nA Beniatjar predomina el sec\u00e0, on els cultius m\u00e9s estesos s\u00f3n les oliveres, podent-se observar arbres mil\u00b7lenaris. Beniatjar posseeix una moderna cooperativa ole\u00edcola (la m\u00e9s gran de tota la comarca) per a la transformaci\u00f3 del principal cultiu en oli d'oliva verge \"Oli del Benicadell\", d'excel\u00b7lent qualitat. L'alm\u00e0ssera de la Cooperativa del Camp de Llutxent data de 1954 era un espai dedicat a la fabricaci\u00f3 artesanal d'oli d'oliva.\r\n\r\nArtesania del Vi\r\nEl vi a la Vall d'Albaida sempre ha sigut abundant i de bona qualitat. La majoria de les poblacions de la Vall, s\u00f3n productores de vi i existeixen diferents cooperatives per tota la comarca, per\u00f2 sens dubte quan es parla de vi a la comarca, r\u00e0pidament associem aquest producte amb la poblaci\u00f3 de Fontanars dels Alforins. En la majoria dels Cellers de Fontanars s'ofereix la possibilitat de realitzar visites, pr\u00e8via cita i en totes elles, podr\u00e0 adquirir els seus productes.\r\nPER A PODER REALITZAR VISITES ES VAIG PODER CONTACTAR AMB L'AJUNTAMENT: 962222233\r\n\r\nArtesania dels licors\r\nAielo de Malferit compta amb una de les destil\u00b7leries artesanals m\u00e9s antigues de la Comunuitat Valenciana amb m\u00e9s de cent anys d'exist\u00e8ncia. Aquesta continua utilitzant els procediments antics, produint en xicotetes quantitats i mantenint l'ess\u00e8ncia de licors que sembla que per a ells no passa el temps elaborant licors i xarops. D'altra banda tenim el licor d'herbero t\u00edpic de Bocairent, l'origen del qual es remunta als \u00e0rabs que van comen\u00e7ar a destil\u00b7lar amb les herbes aut\u00f2ctones de la Serra Mariola. \u00c9s un Licor amb una graduaci\u00f3 alcoh\u00f2lica que va des de 25\u00e9 a 40\u00e9, sec al paladar, amb aroma a muntanya i en herbes.\r\nES POT CONTACTAR AMB L'AJUNTAMENT PER A PODER REALITZAR VISITES EN AIELO: 962363010 \/\/ tourisinfo_aielo@gva.es\r\n\r\nArtesania dels embotits\r\nLa utilitzaci\u00f3 del porc per a l'elaboraci\u00f3 d'embotits \u00e9s una pr\u00e0ctica molt antiga en les terres d'interior valencianes, i en general al Mediterrani. Hereus de la tradici\u00f3 de les matances, i amb el toc propi de cada mestre carnisser, l'embotit i els salsitxons han convertit en un referent en tota la comarca. Amb el temps de rep\u00f2s necessari, i amb la mesura de les esp\u00e8cies que donen el toc distintiu, les carnisseries locals ofereixen uns embotits que segueixen fidelment la tra\u00efci\u00f3 de l'elaboraci\u00f3 casolana.\r\n\r\nArtesania d'Arrop i tallaetes\r\nL'abrigalle \u00e9s un suc fet de figues, encara que, abans tamb\u00e9 es podia realitzar de qualsevol fruita dol\u00e7a. Tradicionalment, l'abrigalle es feia de ra\u00efm, per\u00f2 hui dia \u00e9s m\u00e9s com\u00fa la seua elaboraci\u00f3 amb figues. Podem mesclar aquest suc amb trossos de fruites com la carabassa. Aquests trossos reben el nom de \"tallaetes\". Es compta a Benig\u00e0nim que anava pel poble un home galopant a lloms d'un ase pels carrers del poble llan\u00e7ant crits de: \"Rob i tallaetes!\", Manera tradicional de vendre el producte.\r\n\r\nArtesania de les panses\r\nL'escaldat consisteix a tallar el ra\u00efm i depositar-la en cabassos de palma, i per a elaborar la pansa es necessita el \"fornal\" constitu\u00eft d'una banda inferior on es fa foc i una part superior on es col\u00b7loca una caldera met\u00e0l\u00b7lica met\u00e0l\u00b7lica circular \"gegant\". Mitjan\u00e7ant \"cases\", s'introdueix el ra\u00efm en la caldera durant uns segons, perqu\u00e8 la pell del mateix es talle apropiadament. Una vegada s'ha escaldat el ra\u00efm, es col\u00b7loca sobre ca\u00f1izos que, al seu torn, es col\u00b7loquen de manera estructurada sobre l'\"assecador\" dels riuraus.\r\n\r\nArtesania t\u00e8xtil\r\nLa hist\u00f2ria de la Vall d'Albaida ha sigut marcada pel t\u00e8xtil des de la industrialitzaci\u00f3. A Ontinyent trobem el museu del T\u00e8xtil Valenci\u00e0 al Palau de la Vila el qual mostra una col\u00b7lecci\u00f3 integrada per diferents objectes que daten des del segle XVIII fins als nostres dies, a trav\u00e9s dels quals es narren els diferents processos artesanals de la producci\u00f3 t\u00e8xtil. A Bocairent trobem el museu d'Oficis i Costums on tamb\u00e9 trobarem telers, maquin\u00e0ria i documentaci\u00f3 sobre la principal activitat econ\u00f2mica de la hist\u00f2ria de Bocairent.\r\nEL MUSEU DEL T\u00c8XTIL VALENCI\u00c0 D\u2019ONTINYENT ES TROBA TANCAT TEMPORALMENT PER TRASLLAT.\r\n\r\nArtesania de l'espart\r\nL'espart ha sigut un dels motors en l'economia d'Atzeneta d'Albaida, pr\u00e0cticament des dels inicis. Podem apreciar aquesta artesania en el Museu de les Artesanies o b\u00e9 visitant a algun dels mestres esparteros que encara queden al poble per a recordar el valor de les coses artesanals ben fetes. Fins i tot continuem utilitzant les bosses i cabassos o les espardenyes, per exemple.\r\n\r\nArtesania margall\u00f3\r\nCal destacar l'activitat antiga de fer cabassos de palma de manera artesanal a Pinet; prova d'aix\u00f2 \u00e9s el fet que la majoria de persones adultes saben treballar el margall\u00f3 que creix en la mateixa muntanya del terme. Aquests cabassos li servien a l'agricultor per a portar les eines per a anar la campe. I per a les dones s'en feien uns especials per a anar de compres, aix\u00ed com els \"sitiets\" que servien per al forn i portar la cassola d'arr\u00f2s al forn ja cuit a casa. Podria ser que Pinet fora un dels poc pobles (si no l'\u00fanic) de la Vall d'Albaida on es treballava i que encara es conserve aquesta tradici\u00f3.\r\n\r\nArtesania de la cera\r\nAlbaida compta amb dues empreses de cereria. On les que porten moltes d\u00e8cades dedicant-se a treballar fabricadora veles de molts tipus. Una de les empreses \u00e9s Cereria Molla que es dedica a l'elaboraci\u00f3 de ciris perfumats de luxe, veles decoratives i veles personalitzades per a empreses de manera artesanal. I l'altra \u00e9s Navarr\u00e9s cereria que treballa des de 1921 en les veles. L'empresa s'especialitza en la fabricaci\u00f3 de ciris per a cremar amb capitell, comunament utilitzades en els altars de les parr\u00f2quies.\r\n\r\nArtesania del vidre\r\nL'Olleria \u00e9s el municipi de la comarca de la Vall d'Albaida amb tradici\u00f3 de vidre bufat a m\u00e0 des de fa m\u00e9s de 4 segles. La primera not\u00edcia documentada de la fabricaci\u00f3 de vidre en l\u2019l'Olleria \u00e9s de 1548, quan es parlava del mestre Juan Gass\u00f3. En l'actualitat, m\u00e9s de la meitat de la poblaci\u00f3 viu de manera directa o indirecta de la producci\u00f3 del vidre, encara que nom\u00e9s hi ha una f\u00e0brica en la qual es treballa de manera artesanal: la de la Fam\u00edlia Abd\u00f3n Mart\u00ed. Hui dia segueixen la tradici\u00f3 de fabricar vidre 100% reciclatge i, a m\u00e9s, han introdu\u00eft materials respectuosos amb el medi ambient.\r\nES POT VISITAR EL MUSEU DEL VIDRE A L'Olleria CONCERTANT UNA VISITA ANOMENAT A l'AJUNTAMENT: 962200063\r\n\r\nArtesania gerres\r\nEn aquest \u00e0mbit ressalta notablement Castell\u00f3 de Rugat, el qual disposa d'un museu de la cer\u00e0mica dels pitxers. Aquest \u00e9s de planta rectangular i destaca per la seua construcci\u00f3 (sostre amb voltes cl\u00e0ssiques de rajola refract\u00e0ria, espai di\u00e0fan, grans vidrieres ...). L'edifici integra museu i taller aix\u00ed com tamb\u00e9 les restes de les excavacions arqueol\u00f2giques del Palau ducal dels Borja .. Forn dels c\u00e0nters de fang (pitxers) Data del segle XVIII i va ser un dels forns que formaven part de l'antiga f\u00e0brica de c\u00e0nters. En ell, es van coure peces de gran qualitat i grand\u00e0ria. El forn va deixar de funcionar en el primer ter\u00e7 del segle XX. \u00c9s l'\u00fanic que queda en peus per a ser visitat.\r\nA CASTELL\u00d3 DE RUGAT ES POT VISITAR EL MUSEU DELS GERRES CONCERTANT UNA VISITA LLMANDO A l'AJUNTAMENT: 962883010 \/\/ info@turismecastelloderugat.com","imagen_lugares_interes":""},{"titulo_lugares_interes":"Fiestas populares","texto_lugares_interes":"<strong>Moros i Cristians a Ontinyent<\/strong>\r\nLes festes de Moros i Cristians d'Ontinyent, declarades d'Inter\u00e9s Tur\u00edstic Nacional, se celebren el cap de setmana corresponent al quart diumenge d'agost. Van ser promogudes pels socis del casino L'Avenir en 1860, amb el suport de l'Ajuntament i vinculades a la recent constru\u00efda parr\u00f2quia de Sant Carles. La presa de Tetuan per les tropes espanyoles i la gratitud mostrada en la imatge del Sant\u00edssim Crist de l'Agonia, que va acabar amb la sequera que patia la poblaci\u00f3, van fer n\u00e0ixer aquesta festa. Els actes m\u00e9s importants a destacar s\u00f3n l'Entrada, la Baixada del Crist i les Ambaixades.\r\n\r\n<strong>Moros i Cristians a Albaida<\/strong>\r\nLes festes majors de la ciutat d'Albaida giren entorn de la Verge del Remei, patrona d'Albaida. Aquestes comencen el dia 29 de setembre amb l'arbol\u00e0 de Sant Miquel i es tanquen el dia 11 d'octubre amb els \u00faltims actes de les festes de Moros i Cristians que segueixen a les Festes Patronals. L'entrada de Moros i Cristians \u00e9s el dia 9 d'octubre (dia de la Comunitat Valenciana). Els b\u00e0ndols moro i cristi\u00e0 engalanen els carrers de la poblaci\u00f3 i li donen una vida i un sentir extraordinari. M\u00fasica, vestits acolorits, llums, espectacles, carrosses ... s'uneixen i fan de la ciutat d'Albaida el centre tur\u00edstic comarcal.\r\nSE CELEBREN DEL 29 DE SETEMBRE A l'11 D'OCTUBRE\r\n\r\n<strong>Moros i Cristians a Agullent<\/strong>\r\nCoincidint amb el primer cap de setmana despr\u00e9s de Setmana Santa, i per tant amb la commemoraci\u00f3 al calendari santoral de la festa a Sant Vicent Ferrer, Agullent celebra les seues festes de Moros i Cristians. Una festa en record de les lluites i guerres entre els regnes cristians i musulmans, i un simbolisme que el podem veure en els actes de les Dianes, l'Entrada, els Alardos i les Ambaixades, on s'escenifica la lluita verbal pel castell, que tanca la festa.\r\nSE CELEBREN LA SETMANA DESPR\u00c9S DE PASQUA\r\n\r\n<strong>Moros i Cristians a Bocairent<\/strong>\r\nEl primer divendres de febrer se celebren les festes patronals de Moros i Cristians en honor a Sant Blai, declarades d'Inter\u00e9s Tur\u00edstic. El seu arrelament, tradici\u00f3, colorit i cultura fan d'aquestes festes unes de les m\u00e9s atractives. La varietat de la indument\u00e0ria, la m\u00fasica i la p\u00f3lvora emboliquen tant a visitants com a participants en un ambient festiu dif\u00edcil de menysprear.\r\n\r\n<strong>Moros i Cristians a Aielo de Malferit<\/strong>\r\nEl poble d'Aielo de Malferit, del 5 al 8 d'agost, s'engalana i la m\u00fasica, la llum i l'olor de p\u00f3lvora ho envaeix tot. Encara que uns dies abans ja es pot respirar un ambient festiu amb actes com l'Alardo, la nit de les paelles, teatre, exposicions, cant d'aficionats i vaquillas al carrer, les festes comencen el dia 5 a les 13 hores, amb l'Entrada de Bandes de M\u00fasica i a la vesprada el gran esdeveniment: l'Entrada de Moros i Cristians en la qual tots els festers i festeres, abillats de vestits de gran bellesa, avancen pels carrers al comp\u00e0s de tambors i clarinets.\r\n\r\n<strong>Moros i Cristians a Llutxent<\/strong>\r\nEn aquesta festa es rememora la invasi\u00f3 musulmana i la seua posterior reconquesta per part dels cristians. A Llutxent primer nom\u00e9s destacaven les desfilades de vict\u00f2ria, per\u00f2 a poc a poc han anat introduint-se nous actes i els que ja estaven els han millorats. En l'actualitat cal destacar 2 actes, ja que s\u00f3n els m\u00e9s importants i tamb\u00e9 s\u00f3n els que han patit els majors canvis i variacions al llarg dels anys. Aquests s\u00f3n l'Entrada i les Ambaixades.\r\nSE CELEBREN L'\u00daLTIMA SETMANA D'ABRIL\r\n\r\n<strong>L\u00b4Angelet de la Corda\u00a0 a Alfarras\u00ed<\/strong>\r\nEl diumenge de Pasqua de Resurrecci\u00f3, tanca la celebraci\u00f3 de la Setmana Santa amb la tradicional festa de l'Angelet de la Corda. Com cada any, Alfarras\u00ed s'al\u00e7a puntual, a primera hora del mat\u00ed per a presenciar en la Pla\u00e7a Major aquest preci\u00f3s i singular acte, en el qual una xiqueta triada a l'atzar, es vist d'\u00e0ngel i es llisca per una corda que travessa la pla\u00e7a d'un extrem a un altre, fins a arribar al punt en qu\u00e8 es troba amb la Verge i Jes\u00fas, moment en qu\u00e8 l'Angelet al\u00e7a el mantell negre que cobreix el rostre de la verge, simbolitzant l'anunci de la resurrecci\u00f3 de Crist.\r\n\r\n<strong>Festes de la Pur\u00edssima a Ontinyent<\/strong>\r\nEn 1642 es va proclamar la Pur\u00edssima Concepci\u00f3 com a patrona principal d'Ontinyent i a l'any seg\u00fcent les autoritat municipals declaraven festa de precepte el dia de la Immaculada.Va ser en 1662 quan naix el \"Cant dels Angelets\" que \u00e9s considerat un tresor de la m\u00fasica antiga valenciana i declarat recentment Ben Immaterial de Rellev\u00e0ncia Local. Els actes m\u00e9s importants a destacar s\u00f3n El Cant dels Angelets, El Bou en Corda, l'Ofrena de flors a la Pur\u00edssima i la Solemne Process\u00f3 de la Pur\u00edssima que va encap\u00e7alada pels balls processionals dels Gegants i Cabets, la Tart\u00faga, l'\u00c0guila, els Arquets, la Veta, els Cavallets, la Moma \u2026\r\nSE CELEBRA ENTRE MEDIATS DE NOVEMBRE I ES TANCA EL 8 DE DESEMBRE\r\n\r\n<strong>Festes de L anit de les fogueres a Agullent<\/strong>\r\nCada primer divendres de setembre, a la nit, ve\u00efns i visitants pugen fins a l'ermita de Sant Vicent Ferrer amb fanalets i torxes, per a recordar el miracle de la pesta. Tots junts, despr\u00e9s canten i esperen en fila, per a untar-se amb l'oli miracul\u00f3s del llum de Sant Vicent. M\u00e9s enll\u00e0 de creences religioses, la coneguda Nit dels Fogueres d\u2019Agullent, s'ha convertit amb el pas dels segles en un excel\u00b7lent testimoniatge del patrimoni festiu de les terres de l'interior. Un acte d'alt valor etnol\u00f2gic hist\u00f2ric i cultural, declarat per la Conselleria de Turisme com a Festa d'Inter\u00e9s Tur\u00edstic.\r\nSE CELEBRA EL PRIMER CAP DE SETMANA DE SETEMBRE\r\n\r\n<strong>Festes de carnestoltes a B\u00e8lgida<\/strong>\r\nL'origen de la festa es remunta al comen\u00e7ament del segle XIX. La data de celebraci\u00f3 dels Carnestoltes cada any varia. Se celebra el cap de setmana anterior al Dimecres de Cendra, que sol coincidir amb algun cap de setmana del mes de febrer. Els ve\u00efns de la localitat participen en la seua gran majoria en els actes programats, tant joves, com a adults, xiquets i persones majors.\r\n\r\n<strong>Festes de la process\u00f3 del Sant\u00edssim Crist de la Bona Mort a Bell\u00fas<\/strong>\r\nLes festes patronals en honor a Santa Ana, al Sant\u00edssim Crist de la Bona Mort i Els Sants de la Pedra se celebren el segon cap de setmana de setembre. Un dels actes m\u00e9s importants \u00e9s la process\u00f3 del diumenge en honor al Crist de la Bona Mort, acompanyada per l'Associaci\u00f3 de Tiradors de Coets del Crist de la Bona Mort que s\u00f3n els encarregats d'anar al costat del Crist durant tot el trajecte amb coets. Cal destacar que la process\u00f3 del Sant\u00edssim Crist de la Bona Mort \u00e9s festa declarada d'inter\u00e9s tur\u00edstic local.\r\n\r\n<strong>Festes de l'escaladado del ra\u00efm a MONTITXELVO<\/strong>\r\nL'escaldat del ra\u00efm festa que t\u00e9 com a objectiu revitalitzar la tradici\u00f3 de l'escalda o elaboraci\u00f3 de la pansa i difondre el patrimoni natural, hist\u00f2ric i cultural de Montitxelvo, lligat al cultiu de la vinya mitjan\u00e7ant la realitzaci\u00f3 d'una s\u00e8rie d'esdeveniments que contribu\u00efsquen a recuperar les tradicions culturals del poble. La principal activitat \u00e9s l'escaldat en un dels riuraus del poble.\r\n\r\n<strong>Festes en honor a la Beata In\u00e9s a Benig\u00e0nim<\/strong>\r\nCada 21 de gener, Benig\u00e0nim viu el seu dia m\u00e9s gran en honor a la la seua patrona la Beata Josefa de Santa In\u00e9s, de car\u00e0cter religi\u00f3s que comen\u00e7a nou dies abans amb un solemne novenario a l'Esgl\u00e9sia de la Pur\u00edssima, la part m\u00e9s l\u00fadica se celebra el dia 20 amb una monumental foguera. I el dia 21 de gener, missa de campanya en la Pla\u00e7a de la Beata i Process\u00f3.\r\n\r\n<strong>Festes del Xop al Palomar<\/strong>\r\nSi per algun motiu \u00e9s conegut el municipi del Palomar a la Vall d'Albaida i m\u00e9s enll\u00e0 de les nostres fronteres \u00e9s pel seu particular i genu\u00efna festa del xop, que se celebra el segon i quart cap de setmana de maig. Aquest exemplar \u00e9s per al Palomar molt m\u00e9s que un arbre, \u00e9s un s\u00edmbol que els identifica com a poble. No pod\u00edem parlar d'aquest municipi de poc m\u00e9s de 580 habitants i no fer-ho del seu 'Plant\u00e0 del xop'.\r\nSE CELEBRA EL SEGON I QUART CAP DE SETMANA DE MAIG\r\n\r\n<strong>Festes de Sant Antoni del Porrat a Castell\u00f3 de Rugat<\/strong>\r\nLa festa de Sant Antoni del Porrat t\u00e9 lloc el cap de setmana despr\u00e9s del 17 de gener. Durant el dia del dissabte es realitzen activitats per a totes les edats. En la pla\u00e7a de l'Esgl\u00e9sia es crema la foguera a la vesprada i les 12 de la nit es tanca el Porrat. El diumenge es puja a l'Ermita on es fa una missa en honor al sant i es realitza la benedicci\u00f3 dels animals.\r\nSE CELEBRA EL CAP DE SETMANA DESPR\u00c9S DEL 17 DE GENER","imagen_lugares_interes":""}]},"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v23.0 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>La Vall D&#039;Albaida &#060; Valencia Turismo<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/destino\/la-vall-dalbaida\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"en_US\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"La Vall D&#039;Albaida &#060; Valencia Turismo\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/destino\/la-vall-dalbaida\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Valencia Turismo\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2022-05-03T11:33:42+00:00\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/destino\/la-vall-dalbaida\/\",\"url\":\"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/destino\/la-vall-dalbaida\/\",\"name\":\"La Vall D'Albaida &#060; Valencia Turismo\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/turisme.dival.es\/#website\"},\"datePublished\":\"2021-08-05T06:20:45+00:00\",\"dateModified\":\"2022-05-03T11:33:42+00:00\",\"inLanguage\":\"vl\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/destino\/la-vall-dalbaida\/\"]}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/turisme.dival.es\/#website\",\"url\":\"https:\/\/turisme.dival.es\/\",\"name\":\"valenciaturismo.com.mialias.net\",\"description\":\"\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/turisme.dival.es\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"vl\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"La Vall D'Albaida &#060; Valencia Turismo","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/destino\/la-vall-dalbaida\/","og_locale":"en_US","og_type":"article","og_title":"La Vall D'Albaida &#060; Valencia Turismo","og_url":"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/destino\/la-vall-dalbaida\/","og_site_name":"Valencia Turismo","article_modified_time":"2022-05-03T11:33:42+00:00","twitter_card":"summary_large_image","schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/destino\/la-vall-dalbaida\/","url":"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/destino\/la-vall-dalbaida\/","name":"La Vall D'Albaida &#060; Valencia Turismo","isPartOf":{"@id":"https:\/\/turisme.dival.es\/#website"},"datePublished":"2021-08-05T06:20:45+00:00","dateModified":"2022-05-03T11:33:42+00:00","inLanguage":"vl","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/destino\/la-vall-dalbaida\/"]}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/turisme.dival.es\/#website","url":"https:\/\/turisme.dival.es\/","name":"valenciaturismo.com.mialias.net","description":"","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/turisme.dival.es\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"vl"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/destino\/25824","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/destino"}],"about":[{"href":"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/destino"}],"acf:post":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/turist_info\/74910"},{"embeddable":true,"href":"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/turist_info\/74856"},{"embeddable":true,"href":"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/turist_info\/74886"},{"embeddable":true,"href":"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/turist_info\/74905"},{"embeddable":true,"href":"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/turist_info\/74924"},{"embeddable":true,"href":"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/turist_info\/74844"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=25824"}],"wp:term":[{"taxonomy":"situacion","embeddable":true,"href":"https:\/\/turisme.dival.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/situacion?post=25824"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}